Vivim d'esquena a la mort

Vivim d'esquena a la mort.
I quan ens la trobem de cara,
li tornem a donar l'esquena.
De manera tossuda, 
fem com si no hi fos,
despistem, potser riem nerviosament...
No serveix de res:
al final, mentre fem el ridícul,
se'ns emporta igualment.