31 d’oct. 2014

Piulades

De manera regular, un conegut piula alguna cosa al seu compte de twitter, tot i que no té cap seguidor, ningú que llegeixi el que escriu. Tanmateix, ell persevera, continua amb les seves piulades, convençut que està fent alguna cosa important. És una persona molt interessada en els esdeveniments polítics actuals, i totes les seves piulades són sobre aquest tema: el que li agrada del que passa, el que no li agrada (la majoria de coses), el que s'hauria de fer (perquè segons ell tot ho fan malament), etc.

A mi m'entendreix la seva dedicació. I alhora em diverteix, perquè m'hi veig reflectit: vaig escrivint coses que ningú o gairebé ningú llegeix, perquè ningú sap que les escric, i els comptats que ho saben altra feina tenen, coses més interessants per llegir o fer. Però jo, malgrat tot, segueixo escrivint.

Crec que l'únic que em diferencia d'aquest conegut és que jo sóc conscient que el que faig és del tot irrellevant. I per què m'entretinc fent coses irrellevants quan n'hi ha tantes de rellevants que estaria molt bé fer-les? D'acord, alguna estona m'hauré d'aclarir...

O potser no cal ser tan autoexigent i assumir que, tant en el cas d'aquest conegut com en el meu, a segons quines edats entretenir-te una mica amb algunes foteses, i autoenganyar-te una altra mica amb alguna fantasia, no està tan malament, sinó que fins i tot té un sentit o una justificació: aquests entreteniments contribueixen a alimentar una autosatisfacció positiva, bona per a l'equilibri emocional.

Que tot és irrellevant? D'acord, però estar una mica a gust amb un mateix no ho és, d'irrellevant. I si el preu és aquesta falta d'autocrítica o d'autoexigència, suposo que no és tan greu.

30 d’oct. 2014

Tot alhora no pot ser

Tot alhora no pot ser:
No ens podem compadir i riure'ns de nosaltres mateixos.
Què triem?

29 d’oct. 2014

Llàgrimes

Rabindranath Tagore va escriure que "Si plores perque no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles."

Però això altre també és veritat: Només amb els ulls rentats per les llàgrimes pots veure coses que abans t'eren invisibles.