"La mejor novela mejora si la cortas." Pere Gimferrer.
23 de jul. 2026
Treure el que sobra
La frase la cita Poldo Pomés en una entrevista (La Vanguarddia, 5/5/2026). En la mateixa entrevista, Pomés diu: "Muñoz Molina se alegra de haber obedecido cuando Gimferrer le aconsejó, sobre una novela: '¡Quita cincuenta páginas!'"
No hi ha cap perill que algun dia intenti escriure una novel.la. Ni m'atrau la idea, ni tinc la capacitat per escriure-la. En absolut. Si pretengués escriure una novel.la seria un disbarat: el fracàs estaria assegurat. D'altra banda, com que no soc lector de novel.les, perquè és un tipus de lectures que en general no m'atrauen (llevat d'alguna excepció), encara és més petit el perill que intenti fer el ridícul escrivint-ne una. En resum, res de novel.les: "del que no entenguis, no en compris ni en venguis".
En canvi, considero que puc escriure un text curt, d'un foli, mínimament endreçat, que el resultat no grinyoli. Això ho puc fer, i amb força facilitat. I amb més esforç, també puc escriure un grapat de textos d'aquest tipus, sobre diferents aspectes d'un mateix tema, i després mirar que, en conjunt, tinguin una unitat.
El cas és que, encara que no escrigui novel.les, davant d'un text curt, com els que acostumo a escriure, també procuro tenir presents, perquè m'agraden, els consells de Pere Gimferrer. Que considero que es poden resumir així: "Tot el que no suma, resta".
Fins a quin punt aconsegueixo aquest objectiu? Fins a quin punt soc capaç de retallar i simplificar tot el que fa falta sempre que convé? És clar, no soc la persona més adequada per fer aquesta autovaloració.
Mira, de vegades vols dibuixar un gat, i et surt una patata. I amb els textos, igual. De vegades, aquestes coses passen. Ho dic per pròpia experiència, perquè, per exemple, en relació amb els dibuixos, resulta que també he dibuixat molt. I de vegades, volent dibuixar altres coses, m'han acabat sortint patates.
De moltes patates, moniatos, bunyols, etc., n'he sigut conscient. D'altres (suposo que molts), dono per fet que no me n'he adonat.
Vethoaquí: dibuixos, textos, intents, patates...
20 de jul. 2026
19 de jul. 2026
El dilluns recordo
El dilluns recordo què va passar diumenge.
El dimarts, el record potser és una mica diferent.
El dimecres potser un altre.
Dijous, ves a saber.
Divendres i dissabte...
Què va passar realment diumenge?
Diumenge va passar el que va passar.
(diumenge, l'any passat, quan fos)
Quan els fets han passat, després,
només hi ha records.
De vegades fiables,
altres vegades tramposos.
Encara més tramposos, i enganyosos,
si defugim plantejar-nos això:
que, de vegades, els records
poden ser tramposos i enganyosos.
18 de jul. 2026
16 de jul. 2026
Sobre els records i les memòries
Si dic que el meu record sobre una conversa de fa temps, relativa a uns fets que jo no vaig presenciar però l'altra persona sí, no tindria sentit que qüestionés el record de l'altra persona sobre aquells fets, però sí que puc discrepar sobre el contingut de la conversa compartida temps enrere. Perquè els seus i els meus records "de la conversa", en principi, no tenen per què ser més fiables els uns que els altres. Són això, records, i com a tals, eventualment inestables. Tant els seus com els meus.
Fa poc em vaig trobar en una situació d'aquest tipus, i l'altra persona, amb uns records diferents, afirmava que no era possible que una vegada m'hagués dit el que jo recordava, perquè els fets sobre els quals ella parlava jo no els havia viscut, no n'havia sigut testimoni i, en canvi, ella sí.
Des del meu punt de vista, òbviament diferent del seu, hi havia dos records discrepants. Sobre una conversa anterior, no sobre els fets motiu de la conversa. Dos records que, en principi, tenien la mateixa possibilitat de ser versemblants, creïbles: ni jo ni l'altra persona podíem demostrar que el nostre record d'aquella conversa fos més vàlid que l'altre.
Per descomptat, tinc assumit (i comprovat) que els meus records, tots, en general, poden haver-se distorsionat, o es poden haver alterat tant que ja no tinguin cap relació amb la realitat. O que poden ser pures invencions (inconscients). Sempre ho he acceptat. Però precisament perquè ho accepto amb tanta naturalitat, pel mateix motiu, també contemplo que les altres persones poden ser, com jo, víctimes de records poc o gens fiables.
Encara més: penso que a altres persones, això, fins i tot els pot passar amb més facilitat (prendre per bons continguts de records distorsionats o inventats). Perquè molta gent no ha fet aquest tipus de reflexions i, al no haver-les fet, és una mica més fàcil que puguin ser víctimes de les males passades de la seva memòria. I la memòria, de fer males passades en sap molt, sobretot si no vigiles.
De tota manera, a aquesta persona li vaig donar la raó. Em va semblar la millor opció. D'una banda, perquè intentar explicar-li el que he explicat crec que hauria servit de poc, o de no res. I d'una altra, la més important en aquest cas, és que, de vegades, segurament és millor reconèixer que t'has equivocat (encara que no ho pensis) que arriscar-te a perdre una amistat.
Al capdavall, és molt senzill. En aquests casos, es tracta de valorar el que més t'interessa: si tenir la raó, o conservar l'amistat.
5 de jul. 2026
Al regar els geranis
Al regar els geranis,
cauen unes gotes a terra.
Fa sol, ja no hi són.
Les gotes,
efímeres elles
com nosaltres.
4 de jul. 2026
Cinc costelles
Jugant a futbol t'has trencat cinc costelles
(o te les han trencat:
com que ets discret,
no ho has concretat).
A les teves edats, ja hauries de saber
que això de jugar a futbol és una activitat de risc.
I que si el que vols és fer esport,
si prefereixes conservar la integritat
és més apropiat
que et dediquis al dominó o al parxís.
3 de jul. 2026
Ahir potser deia negre
Ahir potser deia negre,
avui potser dic blanc.
Demà... potser diré blau?
No em preocupen molt,
els canvis de color:
verd, taronja, groc, violeta...
Perquè, amb el temps,
uns pensaments potser s'omplen de pols,
i uns altres alehores els substitueixen.
Amb les pluges, el sol i el vent,
potser uns colors es descoloreixen.
O passa que, algunes coses,
llavors les entenc d'una altra manera.
No sé si millor o pitjor:
diferent.
2 de jul. 2026
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
