El passavolant

7 de març 2026

Sobre el final de la vida

Despropòsits al final de la vida
https://miravolant.blogspot.com/2026/03/desproposits-al-final-de-la-vida.html

El dolor i els protocols
https://miravolant.blogspot.com/2026/03/el-dolor-i-els-protocols.html

Cinc anys enrere
https://miravolant.blogspot.com/2026/03/cinc-anys-enrere.html

15 de gen. 2026

Va néixer durant la Segona Guerra Mundial, a Alemanya. Al seu pare, després de la invasió de Polònia, el van enviar a gestionar-hi una fàbrica, sembla que d'armament. Mentrestant, a la seva mare, com a altres dones d'homes desplaçats com el seu marit, o enviats al front, de vegades li facilitaven algun presoner perquè l'ajudés en el manteniment del jardí, o en alguna altra feina de la casa que s'escaigués.

Una vegada li van enviar un presoner francès. Es van agradar, i el resultat va ser que, al cap d'uns mesos, va néixer aquell nen. La mare el va enregistrar amb el cognom del marit, tot i que tothom sabia que no podia ser fill seu.

Cal al final de la guerra, el marit va tornar a Alemanya. No va tornar sol, sinó acompanyat d'una polonesa, amb la que s'havia aparellat. El francès ja no se sabia on parava, i el marit no va fer cap escàndol pel fet que ella hagués tingut aquell fill. Va fer una altra cosa: va proposar a la seva dona viure els tres junts, "un matrimoni de tres". Ell i les dues dones, més el nen.

Ella no ho va veure clar, i va marxar a casa de la seva mare, que vivia a Suïssa. Allí, un conegut li va dir que tindria més oportunitats per refer la seva vida a Anglaterra, i ella, sense pensar-s'ho gaire, se n'hi va anar. Va conèixer un anglès, s'hi va aparellar, i durant els anys següents, aquell anglès, sense gaire entusiasme, va fer de pare d'aquell nen.

Aquell nen el vaig conèixer bastants anys després. Vam tenir força relació, vam parlar moltes vegades, però aquesta història dels seus tres pares no va sortir mai. No fa molt va morir.

Fa uns dies, la que va ser la seva dona em va explicar aquesta història dels tres pares. Aquesta i uns quants capítols més de la vida del seu marit: quan va marxar de casa la mare, va viure en diferents països, va fer diferents feines; era una persona inquieta, amb moltes curiositats.

Com en casos semblants, em sorprèn que, havent parlat tantes vegades amb els dos, també de les seves vides, hagin hagut de passar tants anys, dècades, abans no hagi sortit aquesta història dels tres pares (la que em crida més l'atenció, de les diferents anècdotes que m'explica aquest dia).

Li he dit que, un altre dia, haurem de tornar a quedar, perquè m'expliqui més històries, tant del seu marit com d'ella. I és que la vida d'ella no ha sigut tampoc molt convencional... Abans, em prepararé un qüestionari.

14 de gen. 2026

Cinc estrelles

He sortit de casa al matí i no hi tornaré fins al vespre. Després de dies seguits de núvols, pluja i fred, fa un dia de sol esplèndid. Al migdia, entro en un supermercat i compro una barra de pa, una llauna de sardines i un plàtan (en total, no arriba als dos euros).

Sec a un banc que hi toca el sol, no fa vent, la sensació de confort és absoluta. Obro la llauna de sardines. Menjo pa amb sardines i pa amb l'oli de les sardines; ho assaboreixo profundament. Boníssim el menjar. Esplèndid el banc. El lloc, el sol. Com si estigués al millor restaurant del món. Perdó, em corregeixo: molt millor que el millor restaurant del món, en el que, a més, m'hi sentiria incòmode, gens a gust. I a sobre, el menjar d'un restaurant, fos el que fos, no el trobaria tan "abellidor", "apetitós", com aquest pa amb sardines assegut a aquest banc. Cadascú té els seus gustos, els meus són d'aquesta mena.

De postres, el plàtan, i el dinar ja és del tot insuperable. En el fons, el luxe també m'agrada. El que passa és que, la meva idea de luxe, és diferent de la idea de luxe de la majoria de la gent.