En el més enllà, hi ha caca, cul i pet?
--
(*) Escatologia: 1 Part de la teologia que tracta de les coses darreres o finals de l’home o del món, com la mort, la resurrecció, el judici final; 2 Estudi dels excrements.
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
29 de set. 2016
27 de set. 2016
26 de set. 2016
Pagar impostos
Vaig a cal ferrer a buscar unes planxes galvanitzades que necessito per apedaçar uns porticons. Ja les té a punt, i anem al despatxet que té a l'entrada del taller a passar comptes. Introdueix les dades a l'ordinador, el gruix de les planxes i les mides, i em diu que valen 32 euros. Pago, i li pregunto si la factura que ha sortit de la impressora "és per a mi", ja que la té a la mà però no me la dóna. Em diu que no, que el full que ha imprès no és la factura, que és només per al seu control intern, que no em pot fer factura perquè no m'ha carregat l'IVA.
No li havia dit res de l'IVA, donava per fet que me'l cobraria. Sempre he defensat que cal pagar impostos, considero que només té justificació intentar no pagar-los quan estàs en una situació econòmica precària, i no és el meu cas. Si el dilema és menjar o pagar impostos, òbviament és prioritari menjar, però si el dilema és entre menjar llagostins o pagar impostos, el que toca és pagar impostos. Jo no menjo llagostins ni llamàntols ni rap; procuro viure amb moderació, ja que així no tinc cap dificultat per menjar i alhora pagar els impostos directes o indirectes que em toquen.
El ferrer es pensa que m'ha fet un favor i que estic content. No sóc capaç de reaccionar, dic només "Ah!" Estic desconcertat i no goso dir-li que em faci una factura com cal, amb IVA (suposo que em condiciona que s'ha passat una estona patollant amb l'ordinador per calcular l'import; com a ferrer és ràpid i eficaç, com a oficinista una calamitat). I així s'acaba, que no pago l'IVA de les planxes galvanitzades, i en lloc d'estar content estic disgustat.
Bé, no s'acaba així. Més tard, ja a casa, m'adono que li havia dit malament les mides, i que les planxes són petites, i per tant no em serveixen.
No li havia dit res de l'IVA, donava per fet que me'l cobraria. Sempre he defensat que cal pagar impostos, considero que només té justificació intentar no pagar-los quan estàs en una situació econòmica precària, i no és el meu cas. Si el dilema és menjar o pagar impostos, òbviament és prioritari menjar, però si el dilema és entre menjar llagostins o pagar impostos, el que toca és pagar impostos. Jo no menjo llagostins ni llamàntols ni rap; procuro viure amb moderació, ja que així no tinc cap dificultat per menjar i alhora pagar els impostos directes o indirectes que em toquen.
El ferrer es pensa que m'ha fet un favor i que estic content. No sóc capaç de reaccionar, dic només "Ah!" Estic desconcertat i no goso dir-li que em faci una factura com cal, amb IVA (suposo que em condiciona que s'ha passat una estona patollant amb l'ordinador per calcular l'import; com a ferrer és ràpid i eficaç, com a oficinista una calamitat). I així s'acaba, que no pago l'IVA de les planxes galvanitzades, i en lloc d'estar content estic disgustat.
Bé, no s'acaba així. Més tard, ja a casa, m'adono que li havia dit malament les mides, i que les planxes són petites, i per tant no em serveixen.
19 de set. 2016
Menjar
Suposo que pot sobtar que parli tant de menjar. A mi em sembla normal. Tinc la sort de poder menjar cada dia, una cosa o altra, de vegades figues, ametlles i raïms espigolats pels camps, quan estic al poble i n'és el temps. De vegades barres de pa o altres troballes arreplegades pels carrers de la ciutat.
I en general, menjars més convencionals, com ara una bona verdura, un plat d'arròs amb llenties o una amanida. Per sort, també puc anar a les botigues i comprar aliments.
Sóc conscient que sóc un privilegiat. Cada vegada que menjo ho celebro, perquè no poder menjar quan tens gana "és de mal pair". Com més gana acumulada, "de més mal pair": més malament t'ho passes, et poses de més mal humor, els dies se't fan més llargs...
O no poder beure, o no tenir lloc per dormir, o no poder abrigar-te...
Les coses importants són aquestes. I un mínim de salut. I si pot ser que t'estimi algú una mica i que tu estimis algú (potser ja estic demanant massa?). La resta, tot són foteses.
I en general, menjars més convencionals, com ara una bona verdura, un plat d'arròs amb llenties o una amanida. Per sort, també puc anar a les botigues i comprar aliments.
Sóc conscient que sóc un privilegiat. Cada vegada que menjo ho celebro, perquè no poder menjar quan tens gana "és de mal pair". Com més gana acumulada, "de més mal pair": més malament t'ho passes, et poses de més mal humor, els dies se't fan més llargs...
O no poder beure, o no tenir lloc per dormir, o no poder abrigar-te...
Les coses importants són aquestes. I un mínim de salut. I si pot ser que t'estimi algú una mica i que tu estimis algú (potser ja estic demanant massa?). La resta, tot són foteses.
9 de set. 2016
Patates fregides
Un altre cop. De les passejades per les vinyes al brogit de la ciutat. Aquesta vegada trobo pel carrer una bossa de patates fregides, amb la data de caducitat passada fa setmanes.
La meva companya, a qui no fa gaire gràcia aquest costum meu d'arreplegar el que trobo, avui casualment també ha comprat una bossa de patates fregides. Per descomptat sense caducar. Però resulta que les patates que ella ha comprat són ràncies, molt, i en canvi les que jo he trobat són la mar de bones.
Ja sé que és una coincidència, però em sembla una coincidència didàctica. Jo arreplego (de vegades) el que trobo, i si està en bones condicions ho aprofito, al marge de la data de caducitat que tingui. I alhora, si compro el que sigui, si sense estar "administrativament" caducat ho està "alimentàriament", ho llenço tranquil.lament. Ho ho torno, si em ve a tomb i és possible.
Avui, malgrat no estar caducades hem llençat les patates ràncies. I en canvi ens hem menjat (la meva companya també) les meves, "les ventureres".
La meva companya, a qui no fa gaire gràcia aquest costum meu d'arreplegar el que trobo, avui casualment també ha comprat una bossa de patates fregides. Per descomptat sense caducar. Però resulta que les patates que ella ha comprat són ràncies, molt, i en canvi les que jo he trobat són la mar de bones.
Ja sé que és una coincidència, però em sembla una coincidència didàctica. Jo arreplego (de vegades) el que trobo, i si està en bones condicions ho aprofito, al marge de la data de caducitat que tingui. I alhora, si compro el que sigui, si sense estar "administrativament" caducat ho està "alimentàriament", ho llenço tranquil.lament. Ho ho torno, si em ve a tomb i és possible.
Avui, malgrat no estar caducades hem llençat les patates ràncies. I en canvi ens hem menjat (la meva companya també) les meves, "les ventureres".
6 de set. 2016
El raïm que no madura
Aquest any no se sent l'olor de raïm madur. A l'hivern no ha plogut i els ceps han patit molt. De raïms n'han fet, però a causa de la secada els grans han quedat petits, i no maduren. Sembla que amb la calor que ha arribat a fer, i amb els grans petits, el raïm encara hauria de ser més dolç, però no és així. Hi haurà pocs quilos de raïm i a sobre de poc grau. Un dels pitjors anys. Pels pagesos, que faran mal calaix, i per a mi, que quan passejo per les vinyes pessigant algun raïm d'aquí i d'allà, em costa molt trobar-ne algun que sigui dolç de debò.
L'explicació aquesta de la falta de dolçor a causa de la falta de pluja a l'hivern me la dóna un pagès. Com que no em sembla gaire convincent, ho pregunto a un altre i em diu que ves a saber, i després un altre em diu que sí que fa grau el raïm, i un altre li diu que no, que la remolcada de macabeu que ha dut no ha arribat als deu graus... En resum, que enguany els raïms en general no són dolços, però l'explicació, tal com ha dit el segon, "ves a saber..."
Per compensar, és un molt bony any de figues. La calor i la secada fa que madurin molt bé. Sense cucar-se, sense podrir-se o fermentar. Una cosa va per l'altra. Li dic a un pagès: "t'he anat a pispar figues a la figuera que tens a tal lloc". I em diu que agafi les que vulgui, que no li agraden, ni a ningú de casa seva. Una altra estona li dic el mateix a un altre pagès (tinc les diferents figueres del terme controlades), i ell també em contesta el mateix que el primer. És una sort tenir de veïns pagesos amb figueres als seus camps i que a més no els agraden les figues...
Figues, raïms... i l'olor d'olivarda, penetrant. Creix ufanosa per les vores dels camins i els guarets, amb el seu verd intens i les seves fulles enganxifoses (el seu nom ja ho indica, "inula viscosa"). L'olivarda ha aprofitat la pluja breu de fa un mes, té les arrels més superficials que els ceps.
L'explicació aquesta de la falta de dolçor a causa de la falta de pluja a l'hivern me la dóna un pagès. Com que no em sembla gaire convincent, ho pregunto a un altre i em diu que ves a saber, i després un altre em diu que sí que fa grau el raïm, i un altre li diu que no, que la remolcada de macabeu que ha dut no ha arribat als deu graus... En resum, que enguany els raïms en general no són dolços, però l'explicació, tal com ha dit el segon, "ves a saber..."
Per compensar, és un molt bony any de figues. La calor i la secada fa que madurin molt bé. Sense cucar-se, sense podrir-se o fermentar. Una cosa va per l'altra. Li dic a un pagès: "t'he anat a pispar figues a la figuera que tens a tal lloc". I em diu que agafi les que vulgui, que no li agraden, ni a ningú de casa seva. Una altra estona li dic el mateix a un altre pagès (tinc les diferents figueres del terme controlades), i ell també em contesta el mateix que el primer. És una sort tenir de veïns pagesos amb figueres als seus camps i que a més no els agraden les figues...
Figues, raïms... i l'olor d'olivarda, penetrant. Creix ufanosa per les vores dels camins i els guarets, amb el seu verd intens i les seves fulles enganxifoses (el seu nom ja ho indica, "inula viscosa"). L'olivarda ha aprofitat la pluja breu de fa un mes, té les arrels més superficials que els ceps.
2 de set. 2016
Les fulles
El vent ha arrossegat algunes fulles
a dins del menjador.
Veig les fulles, unes més seques,
d'altres no tant, de colors diferents.
Tu veus fulles que s'han d'escombrar:
guanyarà l'escombra.
a dins del menjador.
Veig les fulles, unes més seques,
d'altres no tant, de colors diferents.
Tu veus fulles que s'han d'escombrar:
guanyarà l'escombra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
