El raïm que no madura

Aquest any no se sent l'olor de raïm madur. A l'hivern no ha plogut i els ceps han patit molt. De raïms n'han fet, però a causa de la secada els grans han quedat petits, i no maduren. Sembla que amb la calor que ha arribat a fer, i amb els grans petits, el raïm encara hauria de ser més dolç, però no és així. Hi haurà pocs quilos de raïm i a sobre de poc grau. Un dels pitjors anys. Pels pagesos, que faran mal calaix, i per a mi, que quan passejo per les vinyes pessigant algun raïm d'aquí i d'allà, em costa molt trobar-ne algun que sigui dolç de debò.

L'explicació aquesta de la falta de dolçor a causa de la falta de pluja a l'hivern me la dóna un pagès. Com que no em sembla gaire convincent, ho pregunto a un altre i em diu que ves a saber, i després un altre em diu que sí que fa grau el raïm, i un altre li diu que no, que la remolcada de macabeu que ha dut no ha arribat als deu graus... En resum, que enguany els raïms en general no són dolços, però l'explicació, tal com ha dit el segon, "ves a saber..."

Per compensar, és un molt bony any de figues. La calor i la secada fa que madurin molt bé. Sense cucar-se, sense podrir-se o fermentar. Una cosa va per l'altra. Li dic a un pagès: "t'he anat a pispar figues a la figuera que tens a tal lloc". I em diu que agafi les que vulgui, que no li agraden, ni a ningú de casa seva. Una altra estona li dic el mateix a un altre pagès (tinc les diferents figueres del terme controlades), i ell també em contesta el mateix que el primer. És una sort tenir de veïns pagesos amb figueres als seus camps i que a més no els agraden les figues...

Figues, raïms... i l'olor d'olivarda, penetrant. Creix ufanosa per les vores dels camins i els guarets, amb el seu verd intens i les seves fulles enganxifoses (el seu nom ja ho indica, "inula viscosa"). L'olivarda ha aprofitat la pluja breu de fa un mes, té les arrels més superficials que els ceps.