En català, a tot arreu

Ets un irresponsable?
En català, a tot arreu.
Ets un demagog?
En català, a tot arreu.
Ets un mentider?
En català, a tot arreu.
¡Y si eres español,
en español!

L'escapulari de Sant Francesc

Parlo amb el germà Josep Maria, franciscà. Fa anys, la meva mare anava a la primera missa del matí a l'església de la comunitat d'aquest franciscà (els dies de cada dia, perquè els festius anava a una altra església). Però llavors el germà Josep Maria encara no hi era, em diu que estava de missions, a l'Àfrica.

Ara, durant la setmana de Sant Jordi, el germà Josep Maria s'encarrega de tenir oberta unes hores cada dia una sala de la casa, amb llibres de segona mà. Molts religiosos, però no tots. M'explica que com que han anat tancant cases, se'ls han acumulat duplicats de llibres, i aquests són els que cada any, aquests dies, posen a la venda. Em diu que els diners que recullen són per a les missions.

A banda de xerrar amb ell (és un home simpàtic i molt amable) tafanejo una estona per les taules plenes de llibres, i en trobo un que em crida l'atenció, "El poder de la neurodiversidad" (1). El preu és només un euro, mira que bé. A més, penso que la meva mare, des del Cel, segurament s'alegrarà de la meva contribució (d'acord, migrada, però ella ja sap que sóc un descregut) a les missions franciscanes.

També s'alegrarà, potser més, d'una altra adquisició que faig, un escapulari de Sant Francesc: un cordillet amb un petit quadradet de roba, i a la roba, impresa, una miniatura amb l'escena de Sant Francesc beneint fra Lleó.

L'endemà vaig a veure l'Elisabet, i li regalo l'escapulari. Se'l posa, contentíssima, i em fa una abraçada. A l'Elisabet, les medalles, les estampes, les figuretes de sants, els llibrets d'oracions i aquestes coses sempre li fan il.lusió.

De fet, també he comprat (a més del llibre i l'escapulari) una medalla amb la mateixa imatge de Sant Francesc i fra Lleó (2). De moment la medalla la guardo. I més endavant, un altre dia també la hi duré a l'Elisabet. I segurament llavors ella tornarà a tenir una alegria, i segurament em tornarà a fer una abraçada.

--
(1) Thomas Armstrong, Paidós, 2012. El subtítol és "Las extraordinarias capacidades que se ocultan tras el autismo, la hiperactividad, la disléxia y otras diferencias cerebrales"; el tema és molt interessant, algun dia potser en parlaré (si no aquí, a un altre lloc).
(2) Al darrera de la medalla hi ha el text de la benedicció: "El Señor te bendiga y te guarde. Te muestre su rostro y tenga misericordia de ti. Te mire benignamente y te conceda la paz."

Les meves conviccions i manies

Les meves conviccions i manies
només s'aguanten i tenen un cert sentit
a dins del meu petit món,
inventat, subjectiu.
Ho sé i, tanmateix, dissimulo.

Hauries preferit

Hauries preferit no saber-ho.
I si ja ho sabies, no pensar-hi.
Per això et molesta que s'hagi dit.
Sobretot, perquè ho has sentit.
I al sentir-ho, hi has pensat.
I al pensar-hi...
què ha passat?

La por

Tenir por fa molta por.
Què podem fer,
per no tenir tanta por de la por,
i així no tenir tanta por?
I sobretot, què podem fer
per no arribar mai al pànic?

Sobre salut mental

Grup de veus
http://horitzontal.blogspot.com/2019/04/grup-de-veus.html

La inutilitat del sofriment
http://horitzontal.blogspot.com/2019/04/la-inutilitat-del-sofriment.html

El Lluís, el seu pare, la seva mare i l'amic de la mare
http://horitzontal.blogspot.com/2019/04/el-lluis-el-seu-pare-la-seva-mare-i.html

"La loca", d'Alvin Piatock
http://horitzontal.blogspot.com/2019/04/la-loca-dalvin-piatock.html

Fràgils i porucs

"Hay que tener en cuenta que lo que es locura para unos, es simplemente pasión religiosa para otros." Rafa Euba (1)

El mateix dia, mentre faig un tomb pel carrer:

A l'aparador d'una botiga de robes hi veig un cartell amb l'anunci d'un "Curs de miracles" (50 euros).

A l'entrada d'una església hi ha uns quants cartells penjats. En un, el més gran, hi ha una Mare de Déu somrient, amb els braços oberts, vestida de blau. A sota diu: "Mare Misericordiosa, Refugi dels Afligits".

Entre els llibres de segona mà que un home ha escampat a la vorera del carrer (per vendre'ls a canvi de la voluntat), en veig un amb el títol "La curación por las piedras", i un altre sobre homeopatia.

Més endavant, a la porta d'un hospital, tres Testimonis de Jehovà hi han muntat la seva paradeta proselitista.

Una mica més enllà dels Testimonis de Jehovà, un home reparteix uns papers amb aquest anunci: "Profesor Nemadi, gran autentico vidente medico curandero, con poderes naturales y enorme experiencia, ayuda a resolver todos tus problemas, malas vibraciones y mal de ojo, potencia sexual, trabajo..."

Com l'energia, la credulitat no es crea ni es destrueix, només es transforma...

Som petits, fràgils, vulnerables, i per no tenir tanta por inventem el que ens fa falta: deus, poders sobrenaturals, fantasies, miracles...

I és normal que sigui així, perquè si no fos així ja no seríem com som, no seríem humans: "no seríem nosaltres".

--
(1) Psiquiatría para el no iniciado. Desclée De Brouwer, 2007 (p. 123)

Les nenes

Parla de les nenes, la petita i la gran. De les alegries i les preocupacions que li han donat. Parla dels problemes de salut d'una de les nenes: pèrdues de coneixement, ingressos, intervencions... Parla dels problemes de ronyons i de les tiroides, de les analítiques que li han fet, dels medicaments que li han donat, dels efectes secundaris...

És una dona (deu tenir entre 40 i 50 anys), i explica tot això a una altra dona asseguda al seu costa. Estan a l'altra banda del passadís d'on jo estic assegut. Al tren.

Al cap d'una estona entenc que està parlant de gats (gates, "les meves nenes"...).

L'arbre de Judea

Estic assegut a un banc del carrer, a sota d'un arbre de Judea (Cercis siliquastrum) completament florit. De tant en tant fa una mica de vent, i algunes flors cauen lentament, com si fossin volves de neu virolades, i encatifen el terra de color rosa i violeta, com si fos el dia de Corpus.

Al cel, núvols i clarianes, i un aire molt net, transparent: quan els rajos de sol il.luminen les flors que cauen, l'escena és encara més màgica.

M'he comprat una barra de pa, un plàtan i dues mandarines, i assegut al banc, dino. Un gran dinar en el millor restaurant del món.

No sabem què hauríem fet

"Per acabar-ho d'adobar, molts segles abans que nosaltres, [Heròdot] descobreix un tret important i alhora pèrfid i trampós de la nostra memòria: la gent recorda només allò que vol recordar i no el que en efecte es va esdevenir. I cadascú pinta els records d'un color diferent i, dins del seu propi gresol, en fa la seva pròpia mixtura." Ryszard Kapuscinski (1)

En una conversa sobre la Guerra Civil ho diu un dels participants en la conversa: "No sabem què hauríem fet, si nosaltres ens hi haguéssim trobat."

És veritat. O si més no en el meu cas, tinc molt clar que no tinc ni idea del que hauria fet si jo m'hi hagués trobat. Enmig de la Guerra Civil. De la mateixa manera que no tinc ni idea del que hauria fet, per exemple, si hagués viscut la meva infantesa i adolescència a l'alemanya nazi: potser enlluernat per la demagògia hitleriana, hauria acabat enrolant-me a les SS i dedicant-me a exterminar comunistes, homosexuals, malalts mentals, gitanos i jueus. Potser hauria fet això, no ho puc saber (ni negar) de cap manera.

No sé o no sabem què hauríem fet, o què seríem capaços de fer "si...". Però aquesta impossibilitat de saber no deslegitima el dret a pensar i parlar sobre els fets del passat i els seus protagonistes.

La Història la conformen la suma de milions d'històries individuals (sense individus només hi hauria "història geològica", no humana), i per tant, parlar d'històries individuals (a més de les històries col.lectives) també té tot el sentit.

Ho repeteixo, jo no sé què hauria fet si hagués viscut a l'Espanya dels anys 30 (o a l'Alemanya nazi). No sé si hauria sigut un col.laboracionista, un fanàtic, un covard, un desertor, una bona persona, un assassí... No ho sé, però sí que sé que llavors no tothom va fer el mateix: van anar passant coses, i "cadascú va fer el que va fer" (com avui, cada dia, en relació a tots els conflictes que ens envolten, del tipus que siguin).

Si sobre qualsevol fet del passat no podem parlar de què llavors "no tothom va fer el mateix", potser val més que ens oblidem del passat... i potser del futur. Perquè una cosa és entendre "per què va passar" (el que sigui), "per què va fer el que va fer" (qui sigui), i una altra cosa és, des d'aquesta comprensió, fer un salt i dir que és impossible qualsevol valoració dels fets.

Això és objectiu: en moments de crisi, ni tothom fa el mateix ni tothom pateix el mateix. I per tant, el relat històric que no diferencia entre víctimes i victimaris, entre destruïts i destructors, és un menyspreu a les víctimes, als destruïts. I una justificació dels victimaris, dels destructors, ja que amb aquesta postura "comprensiva" (i no valorativa), se'ls diu que en definitiva ells no van tenir cap responsabilitat, ja que només van ser (ells també) "víctimes de les difícils circumstàncies en què van viure".

De les diferents històries que m'han arribat d'aquells anys dissortats i violents de la Guerra Civil (de gent d'un bàndol i de l'altre), algunes em semblen admirables, altres reprovables (mesquines, repulsives...), i finalment unes altres em semblen indiferents.

Algunes de les primeres (aquesta és la importància més directa per a mi), de fet són les que m'agradaria tenir com a model si un dia (que tant de bo no arribi mai) em trobés en una situació d'aquestes.

Em sembla normal, legítim, fins i tot necessari, poder dir aquestes coses. Si cal, posant exemples, donant noms. També si els implicats són alguns veïns o familiars nostres.

--
(1) Viatges amb Heròdot. Anagrama, 2006 (p. 241)

Fills de la por

Som fills de la por,
i a causa de la por,
pares de Déu.
Però Déu és un vernís i,
creients o ateus,
conscients d'existir,
seguim captius de la por.

Temes familiars

Paraules contra pastilles (o a l'inrevés)
https://442m.blogspot.com/2019/04/paraules-contra-pastilles-o-linreves.html

Dol i malenconia
https://442m.blogspot.com/2019/04/dol-i-malenconia.html