6 de gen. 2013

Homenixols, fembrixoles i trunyelles

Agulla, antena, arcabús, banya, ciri, clau, cuc, dolçaina, flabiol, furó, garrot, llança, lluquet, martell, pal, pastanaga, pistola, porro, punyal, rave, rella, rossinyol, xeringa... La relació no és ni de bon tros exhaustiva: són només algunes de les formes de referir-se al "membre viril" incloses en diferents textos del segle XVII o anteriors recollits al "Vocabulari eròtic de la llengua catalana" (Pep Vila, El Llamp, 1987).

A banda de les diferents metàfores del "carall o membre" (vinga, alguns més: arcabús, fava, instrument, pinzell..), em crida l'atenció sobretot una referència als "homenixols i fembrixoles", diminutius pejoratius d'home i dona. Em recorda els "hòmens, homenets i moniatos" del Pep Onclet, veí de carrer fins que es va morir, un pou de saviesa de frases fetes i vocabulari, sense ell ser-ne gota conscient.

Del llibre també em criden l'atenció algunes cites de processos de la Inquisició que posen els pels de punta. Com aquesta: "... cometent pecat contra natura, que havia conegut carnalment una mula, lo qual Antoni fou condempnat que cavalcant en lo dors de dita mula corregués la vila e aprés fossen amanats e cremats fora la porta Plegadissa en lo loc acostumat en tal manera que dels ossos e carns dels dits catius e mula fos feta pòlvora" (p. 82).

Una altra descoberta que m'atrapa és la de les "trunyelles", sinònim de trenes, citades en aquest cas amb l'accepció de deixuplines ("assot fet de cordetes o de cadenes, especialment el que fan servir els penitents per a flagel·lar-se", diu el DEC). Això de les trunyelles em crida l'atenció perquè, en singular, és també el nom d'una finca de la comarca on visc. I a més em recorda una altra història completament diferent: les referències a les deixuplines que havia vist, esgarrifat, a alguns llibres sobre el Josemaria Escrivá de Balaguer que hi havia a la biblioteca de la casa dels meus pares.

El llibre del Pep Vila el trobo a casa d'un amic, la vesprada de cap d'any (ens hem conxorxat, la seva companya, més festera, no hi és, i nosaltres celebrarem el cap d'any tal com ens agrada als dos: a les nou sopar, a les onze a dormir, el telèfon desendollat). Abans de les onze fullejo el llibre una estona. M'agrada, trobo divertit que, de qualsevol tema, sigui el que sigui, si algú es posa a furgar-hi i s'hi entreté el temps necessari, en pugui acabar sortint un text entretingut, o fins i tot molt entretingut.

5 de gen. 2013

A qui ho vulgui escoltar

A qui ho vulgui escoltar:
que quedi ben clar,
no sóc de fiar.
Apa, ara ja està dit.

3 de gen. 2013

Franquista / franquícia

Per a segons quines feines faig servir un editor web força antic (del 2001, cosa que en el món informàtic és una peça de museu). Té un corrector ortogràfic que sobretot és útil per a detectar errates si són molt clares, ja que esperar-ne més prestacions no és assenyat. Per exemple, em diverteix veure que em ressalta com a incorrecte "franquista" alhora que em proposa com a alternativa "franquícia"...

Tanmateix, a banda de detalls (o acudits) com aquest, la veritat és que és un programa que com a editor funciona molt bé. M'hi trobo sovint, que les versions antigues de molts programes em van molt millor que les noves. Això, si aconsegueixo "enganyar" els sistemes operatius moderns que d'entrada intenten (i molts cops aconsegueixen) impedir que funcionin els programes antics.

Tot està pensat amb el mateix objectiu: que ja sigui pel maquinari o pel programari, no puguis viure mai tranquil. En aquesta guerra desigual, hi ha dues opcions de supervivència: la primera és la que volen ells, que segueixis el seu ritme d'actualitzacions i novetats. La segona és mirar de girar-t'hi d'esquena, i intentar sobreviure amb les eines que ja tens i coneixes. De vegades és possible, si més no en part, i en aquests casos, a banda del que t'estalvies (en diners i hores d'aprenentatges) alhora et dóna molt de gust: "pam-i pipa, colla de pirates estafadors, me n'he sortit!".

D'altra banda, de vegades som nosaltres mateixos els que ens compliquem la vida, i en aquest casos l'alternativa és tan senzilla com que no ens encaparrem en inventar-nos un problema quan ja tenim operativa la solució. Pel que fa a escriure, que és el que al llarg dels anys he fet més amb els ordinadors, crec que he aconseguit organitzar-m'ho amb força sensatesa.

Fa uns vint-i-cinc anys vaig començar a fer servir per a escriure el WordStar. El duia a la butxaca en un disquet (de 3,5 i baixa densitat), i en el mateix disquet del programa hi guardava els textos, de manera que si anava a casa d'algú que tingués ordinador podia aprofitar per a escriure, o per a imprimir el que ja havia escrit. El vaig aprendre a fer anar en deu minuts, i durant molts anys el vaig fer servir, sense cap aprenentatge addicional.

Més tard, quan vaig començar a fer servir el Windows 95, per a escriure em vaig passar al bloc de notes. I segueixo fent-lo servir. Amb el bloc de notes la inversió en aprenentatge va ser de mig minut. Tot el que escric ho escric amb el bloc de notes, que alhora em serveix per a fer segons quines correccions del codi HTML.

Fa uns anys vaig buscar una imitació del bloc de notes que no fos de Microsoft, perquè en les noves versions de Windows el bloc de notes cada cop funciona pitjor (sembla mentida, que un programet tan elemental siguin capaços de fer-lo funcionar malament). La inversió en aprenentatge d'aquest nou bloc de notes (Metapad) ha estat zero. Aprofito per dir-ho: el Microssoft Word ni el toco, em fa urticària.

Ja he dit que el que faig més amb l'ordinador és escriure, i per tant és obvi que pel que fa a aquesta activitat el balanç entre aprenentatge i amortització ha estat molt favorable: porto molts anys i moltes hores teclejant textos, amb un aprenentatge total d'onze minuts. En canvi, com a contrapartida, haig de reconèixer que d'altres utilitats informàtiques m'han generat bastants maldecaps i alhora les he rendibilitzat proporcionalment poc, o molt poc. De fracassos,  immenses marrades i aprenentatges inútils no puc negar que també en tinc uns quants al meu currículum.