Homenixols, fembrixoles i trunyelles

Agulla, antena, arcabús, banya, ciri, clau, cuc, dolçaina, flabiol, furó, garrot, llança, lluquet, martell, pal, pastanaga, pistola, porro, punyal, rave, rella, rossinyol, xeringa... La relació no és ni de bon tros exhaustiva: són només algunes de les formes de referir-se al "membre viril" incloses en diferents textos del segle XVII o anteriors recollits al "Vocabulari eròtic de la llengua catalana" (Pep Vila, El Llamp, 1987).

A banda de les diferents metàfores del "carall o membre" (vinga, alguns més: arcabús, fava, instrument, pinzell..), em crida l'atenció sobretot una referència als "homenixols i fembrixoles", diminutius pejoratius d'home i dona. Em recorda els "hòmens, homenets i moniatos" del Pep Onclet, veí de carrer fins que es va morir, un pou de saviesa de frases fetes i vocabulari, sense ell ser-ne gota conscient.

Del llibre també em criden l'atenció algunes cites de processos de la Inquisició que posen els pels de punta. Com aquesta: "... cometent pecat contra natura, que havia conegut carnalment una mula, lo qual Antoni fou condempnat que cavalcant en lo dors de dita mula corregués la vila e aprés fossen amanats e cremats fora la porta Plegadissa en lo loc acostumat en tal manera que dels ossos e carns dels dits catius e mula fos feta pòlvora" (p. 82).

Una altra descoberta que m'atrapa és la de les "trunyelles", sinònim de trenes, citades en aquest cas amb l'accepció de deixuplines ("assot fet de cordetes o de cadenes, especialment el que fan servir els penitents per a flagel·lar-se", diu el DEC). Això de les trunyelles em crida l'atenció perquè, en singular, és també el nom d'una finca de la comarca on visc. I a més em recorda una altra història completament diferent: les referències a les deixuplines que havia vist, esgarrifat, a alguns llibres sobre el Josemaria Escrivá de Balaguer que hi havia a la biblioteca de la casa dels meus pares.

El llibre del Pep Vila el trobo a casa d'un amic, la vesprada de cap d'any (ens hem conxorxat, la seva companya, més festera, no hi és, i nosaltres celebrarem el cap d'any tal com ens agrada als dos: a les nou sopar, a les onze a dormir, el telèfon desendollat). Abans de les onze fullejo el llibre una estona. M'agrada, trobo divertit que, de qualsevol tema, sigui el que sigui, si algú es posa a furgar-hi i s'hi entreté el temps necessari, en pugui acabar sortint un text entretingut, o fins i tot molt entretingut.