31 d’oct. 2022
23 d’oct. 2022
18 d’oct. 2022
Temes familiars
https://442m.blogspot.com/2022/10/pastilles-i-paraules-una-altra-vegada.html
https://442m.blogspot.com/2022/10/tres-religions.html
11 d’oct. 2022
Serra, martell i filaberquí
i de serrar en sabien,
van arreglar la taula serrant-la.
Si haguessin tingut un martell,
l'haurien arreglat clavant-hi alguns claus.
I si hagués tingut un filaberquí,
fent-li uns quants forats.
O ribotejant-la, si haguessin tingut un ribot.
només tenia una petita rascada.
Però amb la serra, el martell,
la barrina i el ribot,
un dia serrada, un altre picada,
un altre barrinada o ribotejada,
la taula al final va acabar
del tot desballestada i trinxada.
de vegades passen coses així)
9 d’oct. 2022
L'Elisabet, continuació
La llibreta, la seva confident
https://xocolataimelindros.blogspot.com/2022/10/la-llibreta-la-seva-confident.html
https://xocolataimelindros.blogspot.com/2022/10/la-xocolata-desfeta.html
5 d’oct. 2022
Assassinat al microones
M'adono que se m'han cucat unes galetes salades. Hauria de dir que hi he trobat corcs, o escarabats, però trobo que els dos noms són una mica confonedors, per referir-s'hi. En castellà està més ben resolt, queda més clar: 'gorgojos'.
N'hi ha de molts tipus, de 'gorgojos'. Els que jo m'he trobat són alguna variant de corcs del blat, segurament 'sitophilus granarius', una mena d'escarabat petit, fosc, de només uns 3 o 4 mil.límetres, amb un morro allargat característic.
Veig com els corcs es passegen per les galetes, tan tranquils, desvergonyits, i decideixo provar un sistema de "desinsectació" que fins ara no havia intentat: fico les galetes, amb els seus hostes, al microones, i l'engego un minut. El resultat és espectacular: quan trec el plat, a les galetes no s'hi veu ni un corc, tots estan difunts, cadàvers, al damunt del plat.
No sé si a causa d'aquest crim o massacre (potser més de cent o dos-cents cadàvers) algun animalista em podria denunciar, però jo de moment estic ben content. I si em torno a trobar un cas igual, tornaré a fer el mateix: tornaré a executar la mateixa operació d'extermini.
Fins ara, quan algun cereal se'm corcava, si la cosa no estava molt avançada la solució era estendre'l damunt d'una safata, millor un dia de sol, i esperar que els corcs anessin marxant pel seu compte, que és el que acostumen a fer en aquests casos. Això sí, has d'anar remenant de tant en tant el cereal, per tal "d'animar" els corcs a tocar el dos. I és clar, no estàs mai segur de si, finalment, han marxat tots.
La solució del microones és molt més ràpida, i molt més efectiva. I té l'avantatge que elimines també l'eventual descendència. Perquè si permets que els corcs marxin vius, després, a un lloc o altre intentaran seguir fornicant i posant ous.
D'altra banda, el cert és que en qualsevol dels dos casos el que no elimines són els ous ja posats i no eclosionats. En el cas del microones, són ous cadàvers. I en el vas del cereal estès al sol, ous vius.
El tema, per tant, és si menjar aquests ous, vius o morts, és o no és saludable. Jo considero que deuen ser saludables, perquè si no ho fossin, amb els que al llarg de dècades m'he arribat a menjar, suposo que alguna cosa hauria notat.
Sobre això, sobre menjar ous vius o morts de 'sitophilus granarius' o altres corcs o escarabats dels cereals, des de fa un temps estic més tranquil. Perquè m'he assabentat que es veu que hi ha gent que diu que menjar bestioles d'aquestes és molt saludable, i fins i tot curatiu, en els casos d'algunes malalties.
Ja se sap, hi ha gent de tota mena... fins i tot com jo.
4 d’oct. 2022
Monòlegs
En lloc d'anar a fer com cada setmana un tomb pel seu barri amb el Joan Pintor, aquesta vegada, ell ho proposa, anem a casa de la Maria, la seva amiga: fa més de seixanta anys que són amics.
Un cop a casa de la Maria, seiem a la terrassa i, mentre ella beu un suc i ell una cervesa, els dos parlen. Parlen a la seva manera: quan ella parla, el Joan fa cara d'encantat, d'avorrit. I quan parla ell, al revés, llavors l'encantada i absent és ella. Això sí, en cap moment parlen els dos alhora: es van passant, o prenent la paraula, de manera tranquil.la i ordenada.
Cada vegada que un torna a parlar, agafa el fil exactament en el punt on havia deixat el seu discurs, com si entremig l'altre no hagués dit absolutament res. Encara més curiós: cadascú parla de coses ben diferents.
No és que parlin d'un tema concret cadascú des del seu punt de vista, sense escoltar el punt de vista de l'altre (això, sigui dit de passada, tan habitual entre la gent normal), sinó que cadascú parla de temes completament diferents, de manera que ja no hi ha ni la ficció d'una conversa: són dos monòlegs que es van alternant.
Assegut amb ells, contemplo divertit i fascinat l'escena, cadascú aprofitant els seus torns per explicar la seva història, i absents quan qui l'explica és l'altre. I així va passant l'estona
Val a dir que aquest no és l'únic format de les trobades conjuntes; aquesta vegada va així, però de vegades també hi ha converses que ho són realment. I en aquests casos sovint són molt interessants, sobretot quan intervens i fas que la conversa s'encarrili cap a un tema concret "que a tu" t'interessa. I quan, a més, si cal, llavors tornes a intervenir, quan veus que se'n van del tema, cosa relativament habitual.
Les històries explicades poden arribar a ser molt interessants, perquè entre els dos sumen cent noranta-dos anys, i les seves vides han sigut qualsevol cosa menys convencionals i monòtones. De manera que, tant ella com ell, en tenen un munt, d'històries curioses per explicar.
