(sobre morir voluntàriament)
https://miravolant.blogspot.com.es/2018/02/al-pep-lligat-la-cadira-de-rodes.html
27 de febr. 2018
24 de febr. 2018
21 de febr. 2018
Arreplegar el que et trobes
"Una vasija que contenía una sopa de carne, cocinada hace más de dos milenios, fue encontrada durante unas excavaciones arqueológicas en la provincia central china de Henan." EFE, 15/12/2016
Potser és una frivolitat, la descripció que faig de vegades dels meus entreteniments recollint (per exemple) barres de pà del carrer. ¿Puc parlar de la gent que busca a dins dels contenidors, i alhora parlar de les meves "anècdotes" com a rebuscador? Hi ha alguna cosa que grinyola, en aquests dos relats en paral.lel?
Crec que grinyolaria "si relacionés els dos relats". Per exemple, si digués alguna cosa com ara "que al carrer hi ha un munt de teca", i que si hi ha qui passa gana és perquè vol. Seria un desconsiderat si ho digués.
També seria un desconsiderat si digués que pel fet de ser un sense sostre i viure al carrer has d'estar la mar de content de poder menjar aliments caducats, sense el 100% de garanties de que estiguin en bones condicions. És a dir, jo puc jugar aquest joc (el de menjar de vegades aliments del carrer i caducats), però no em puc permetre ni les generalitzacions ni els alliçonaments.
També fallaria alguna cosa en aquesta història si aprofitant el que trobo privés algú més necessitat. Però en general no penso que sigui així (i sovint ho constato), perquè la realitat és que els aliments que no s'arrepleguen "aviat" sovint acaben, al cap de poc, convertits "en aliments inaprofitables": tirats pel terra, furgats o pixats pels gossos, inservibles. O a dins de la caixa d'algun camió d'escombraries.
Són dos relats que no han de coincidir. El relat sobre mi mateix, com a persona que de vegades aprofita un menjar abandonat, i els comentaris sobre la vida de les persones que viuen al carrer, o que no hi viuen però surten cada dia a buscar alguna cosa per tal de poder completar els seus migrats recursos.
Un altre aspecte de la història. Tinc clar que sóc una persona privilegiada ja que no tinc problemes per menjar cada dia. Això fa que em plantegi que els diners que m'estalvio quan arreplego algun aliment que trobo al carrer, o els que no gasto quan "no" vaig al cine, o quan "no" vaig a un restaurant, o quan "no" em compro roba, o quan "no" agafo l'autobús, o quan "no" el que sigui (qualsevol dels meus "no" que m'eviten una despesa), només tenen un sentit si a continuació hi ha un "sí": és a dir, si destino diners a persones o iniciatives necessitades de recursos.
Punt i final. Avui ha sigut un dia de troballes. Aquest matí m'he trobat dues ampolles de llet de cabra. En aquest cas encara els falta una setmana per caducar, no ho entenc. Sigui com sigui, com que sóc vegà intermitent, les ampolles de llet sempre són una festa. I també avui, més tard, m'he trobat una jaqueta esplèndida que aquests dies que fa fred m'anirà la mar de bé.
Potser és una frivolitat, la descripció que faig de vegades dels meus entreteniments recollint (per exemple) barres de pà del carrer. ¿Puc parlar de la gent que busca a dins dels contenidors, i alhora parlar de les meves "anècdotes" com a rebuscador? Hi ha alguna cosa que grinyola, en aquests dos relats en paral.lel?
Crec que grinyolaria "si relacionés els dos relats". Per exemple, si digués alguna cosa com ara "que al carrer hi ha un munt de teca", i que si hi ha qui passa gana és perquè vol. Seria un desconsiderat si ho digués.
També seria un desconsiderat si digués que pel fet de ser un sense sostre i viure al carrer has d'estar la mar de content de poder menjar aliments caducats, sense el 100% de garanties de que estiguin en bones condicions. És a dir, jo puc jugar aquest joc (el de menjar de vegades aliments del carrer i caducats), però no em puc permetre ni les generalitzacions ni els alliçonaments.
També fallaria alguna cosa en aquesta història si aprofitant el que trobo privés algú més necessitat. Però en general no penso que sigui així (i sovint ho constato), perquè la realitat és que els aliments que no s'arrepleguen "aviat" sovint acaben, al cap de poc, convertits "en aliments inaprofitables": tirats pel terra, furgats o pixats pels gossos, inservibles. O a dins de la caixa d'algun camió d'escombraries.
Són dos relats que no han de coincidir. El relat sobre mi mateix, com a persona que de vegades aprofita un menjar abandonat, i els comentaris sobre la vida de les persones que viuen al carrer, o que no hi viuen però surten cada dia a buscar alguna cosa per tal de poder completar els seus migrats recursos.
Un altre aspecte de la història. Tinc clar que sóc una persona privilegiada ja que no tinc problemes per menjar cada dia. Això fa que em plantegi que els diners que m'estalvio quan arreplego algun aliment que trobo al carrer, o els que no gasto quan "no" vaig al cine, o quan "no" vaig a un restaurant, o quan "no" em compro roba, o quan "no" agafo l'autobús, o quan "no" el que sigui (qualsevol dels meus "no" que m'eviten una despesa), només tenen un sentit si a continuació hi ha un "sí": és a dir, si destino diners a persones o iniciatives necessitades de recursos.
Punt i final. Avui ha sigut un dia de troballes. Aquest matí m'he trobat dues ampolles de llet de cabra. En aquest cas encara els falta una setmana per caducar, no ho entenc. Sigui com sigui, com que sóc vegà intermitent, les ampolles de llet sempre són una festa. I també avui, més tard, m'he trobat una jaqueta esplèndida que aquests dies que fa fred m'anirà la mar de bé.
20 de febr. 2018
17 de febr. 2018
No badis
No badis:
el blat al sac,
l'oli al setrill,
el vi al porró,
la sal al saler,
el gelat a la nevera,
el sucre a la sucrera,
la clau al clauer
i la mà a la cartera.
el blat al sac,
l'oli al setrill,
el vi al porró,
la sal al saler,
el gelat a la nevera,
el sucre a la sucrera,
la clau al clauer
i la mà a la cartera.
14 de febr. 2018
La multa
En un vagó de tren
en què tothom mirava el mòbil,
quan va passar el revisor
va posar una multa a una dona:
llegia un llibre.
I li va afegir un recàrrec
de vint euros perquè, a sobre,
en lloc d'una novel.la
era un llibre de filosofia.
en què tothom mirava el mòbil,
quan va passar el revisor
va posar una multa a una dona:
llegia un llibre.
I li va afegir un recàrrec
de vint euros perquè, a sobre,
en lloc d'una novel.la
era un llibre de filosofia.
12 de febr. 2018
10 de febr. 2018
7 de febr. 2018
1 de febr. 2018
Si se't trenca el got
Si se't trenca el got,
compte que no et tallis.
I si et talles,
que el tall no sigui profund.
I si és profund,
que no se t'infecti.
El got trencat, o el vi del got
(encara que sigui de la millor reserva),
són irrellevants.
Perquè a més,
els millors vins no són
els que desinfecten millor.
compte que no et tallis.
I si et talles,
que el tall no sigui profund.
I si és profund,
que no se t'infecti.
El got trencat, o el vi del got
(encara que sigui de la millor reserva),
són irrellevants.
Perquè a més,
els millors vins no són
els que desinfecten millor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
