7 de des. 2023

Llibres de records

Començo a llegir un llibre de records d'una dona que ara ja passa dels noranta anys. Però al cap de poques pàgines el llibre em comença a decebre i a cansar, i al final el deixo estar.

Parlo de decepció perquè m'havia il.lusionat, poder-lo llegir. Perquè pensava que amb la vida d'aquesta dona es podia haver escrit una gran autobiografia, o una gran novel.la. I en canvi, el text en general és un recull d'anècdotes sense massa importància, i a sobre desordenades. De tot allò realment rellevant de la vida de la seva autora, hi apareix molt poca cosa. 

Suposo que l'autora, això sí, s'ho deu haver passat molt bé, escrivint-lo, i es deu sentir satisfeta del resultat. Dic que ho suposo, però de fet ho sé del cert, perquè el seu fill m'ho ha dit. 

Podria dir el nom d'aquesta dona. I llavors la cosa tindria un interès afegit, perquè pertany a una  família "important". Si digués el nom, alimentaria un altre tipus d'interès, una mica morbós, perquè el que no explica en el seu llibre són fets que es poden qualificar, de manera objectiva, com a truculents, d'aquests que les bones famílies més aviat intenten ocultar.

Res més lluny del meu propòsit, que facilitar aquesta identificació. Ni tampoc tinc cap intenció d'explicar allò que en el relat s'oculta, no es diu. No ho faig per dos motius: perquè no tinc gens d'interès a fer-ho, i perquè, a més, seria una deslleialtat absoluta de cara al fill a través del qual m'he assabentat de les ocultacions que he insinuat. És també per aquest mateix motiu que aquí m'he referit a absències i truculències, però sense donar-ne cap detall o pista, tot i jo estar-ne al cas.

Per a mi, l'interès d'explicar aquesta història (al marge de qui sigui en concret la protagonista principal, i del contingut ocultat en el llibre), és la possibilitat que m'ofereix per parlar d'aquest tema dels llibres de memòries. 

Els llibres de memòries, poc o molt, tots estan escrits així. Amb el propòsit de deixar com a testimoni "un relat determinat". L'objectiu principal (més inconscient o conscient), no acostuma a ser la màxima sinceritat i objectivitat. Es seleccionen continguts, se n'exclouen uns altres, es tracten els temes de la manera que es considera més convenient... 

Per descomptat, cadascú escriu com vol i sobre el que vol. I si algú vol manipular o inventar-se la pròpia vida, doncs ho fa. No passa res. Però llavors potser és una mica abusiu, en aquests casos, parlar de llibres de memòries.