Els personatges i els paisatges d'aquestes notes no pertanyen a una mateixa localitat ni zona geogràfica. Tampoc corresponen a una mateixa època, i alguns ja són morts, perquè aquests records, en alguns casos, es remunten molts anys enrere.
Els personatges només tenen en comú que, en general (llevat d'alguna excepció) pertanyen a ambients rurals, ja sigui com a residents o passavolants ocasionals. No s'associen amb les respectives ubicacions perquè no es pretén fer cap crònica local concreta. A més, d'aquesta manera, potser és més difícil que algú es reconegui, se senti al.ludit (i el que seria pitjor, incomodat). No obstant, els noms en principi són els originals, amb alguna excepció que tan pot ser intencionada com fortuïta, a causa del temps transcorregut i una memòria no sempre fiable.
Per donar una idea de l'origen dels diferents personatges que és possible que vagin apareixent, esmentarem només que poden correspondre a comarques tan diferents com la Garrotxa, l'Empordà, l'Anoia, el Tarragonès, l'Alt Camp, el Barcelonès, el Vallès, el Pallars, la Ribagorça... Pel que fa a les èpoques, els més antics reflecteixen persones, fets o anècdotes dels anys 70 del passat segle. Els més nous són actuals.
31 d’ag. 2008
El Maldo
Del Maldo recordo com cantava quan pasturava les ovelles. M'encantava, de cop, començar a sentir la seva veu, venint de molt lluny... i veure llavors el seu ramat, no gaire gran, estès per la solana de l'altra banda del barranc, o per algun serrat de més enllà. Poques vegades m'hi havia acostat per a parlar-hi, i si ho feia, quan s'adonava que enfilava cap a ell deixava de cantar. La veritat és que no recordo si cantava bé o malament, però m'impressionava la seva veu poderosa escampant-se per les muntanyes.
Em passava el mateix amb Francisquet, l'altre cantaire de la zona. De Francisquet sí que recordo que cantava molt bé. Cantava quan pasturava el bestiar, quan esporgava les oliveres...
Poques vegades m'ha emocionant tant algú cantant com aquestes dues persones quan cantaven per aquelles muntanyes solitàries, en mig del silenci d'aquells barrancs i serrats, només trencat, a més de per la seva veu, potser pel murmuri del vent i de les fulles dels matolls, d'algun cant o piuladissa d'ocells...
De Francisquet també en recordo el vi que ell mateix es feia, i que jo tastava quan un cop a l'any baixava per a ajudar-lo a xollar el ramat. Després de l'àpat formidable del migdia, quan tocava tornar a entrar al corral per a prosseguir la xolla, sense aquells traguinyols de vi fresc i lleuger hauria estat impossible dissoldre als grans volums de viandes ingerides i acotar l'esquena per a poder engrapar les ovelles i travar-les.
La veritat és que, a l'aixecar-se de taula i anar al corral, entre el menjar i el vi tot el ramat es veia borrós, i semblava impossible, completament impossible, poder agafar la primera ovella i gitar-la a terra. Però un cop aconseguit el prodigi, quan ja havia travat quatre o cinc animals, la pesantor del menjar i els vapors de l'alcohol desapareixien completament, eliminats per la suor que començava a rajar com si fos una aixeta, a causa de la calor asfixiant del corral i dels espeternecs del bestiar quan els engrapaves les potes.
Em passava el mateix amb Francisquet, l'altre cantaire de la zona. De Francisquet sí que recordo que cantava molt bé. Cantava quan pasturava el bestiar, quan esporgava les oliveres...
Poques vegades m'ha emocionant tant algú cantant com aquestes dues persones quan cantaven per aquelles muntanyes solitàries, en mig del silenci d'aquells barrancs i serrats, només trencat, a més de per la seva veu, potser pel murmuri del vent i de les fulles dels matolls, d'algun cant o piuladissa d'ocells...
De Francisquet també en recordo el vi que ell mateix es feia, i que jo tastava quan un cop a l'any baixava per a ajudar-lo a xollar el ramat. Després de l'àpat formidable del migdia, quan tocava tornar a entrar al corral per a prosseguir la xolla, sense aquells traguinyols de vi fresc i lleuger hauria estat impossible dissoldre als grans volums de viandes ingerides i acotar l'esquena per a poder engrapar les ovelles i travar-les.
La veritat és que, a l'aixecar-se de taula i anar al corral, entre el menjar i el vi tot el ramat es veia borrós, i semblava impossible, completament impossible, poder agafar la primera ovella i gitar-la a terra. Però un cop aconseguit el prodigi, quan ja havia travat quatre o cinc animals, la pesantor del menjar i els vapors de l'alcohol desapareixien completament, eliminats per la suor que començava a rajar com si fos una aixeta, a causa de la calor asfixiant del corral i dels espeternecs del bestiar quan els engrapaves les potes.
29 d’ag. 2008
L'Onclet
Recordo l'Onclet escombrant el tram de carrer del davant de casa seva. De tant en tant hi feia una sessió extra de neteja: amb l'aixadella, escapçava qualsevol petit lletsó o morella roquera que hagués tingut l'atreviment d'arrelar en alguna de les petites esquerdes del vell enquitranat del carrer, o entre les juntes dels panots (1) de les voreres. Ho feia metòdicament, amb el seu moviment oscil·lant d'home gras i baixet, amb l'etern caliquenyo a la boca, en la que hi ballaven algunes dents corcades i renegrides, fins el dia que "es va fer la boca nova", i gairebé enlluernava de tanta blancor.
(1) Panot: lloseta feta amb morter de ciment i sorra destinada a fer paviments resistents, especialment els situats a la intempèrie. GDLC
(1) Panot: lloseta feta amb morter de ciment i sorra destinada a fer paviments resistents, especialment els situats a la intempèrie. GDLC
Passavolant
Passavolant:
1. Persona que passa.
2. Persona que va, per la seva professió, d'una localitat a una altra.
(Diccionari català-valencià-balear)
1. Persona que passa.
2. Persona que va, per la seva professió, d'una localitat a una altra.
(Diccionari català-valencià-balear)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
