L'Onclet

Recordo l'Onclet escombrant el tram de carrer del davant de casa seva. De tant en tant hi feia una sessió extra de neteja: amb l'aixadella, escapçava qualsevol petit lletsó o morella roquera que hagués tingut l'atreviment d'arrelar en alguna de les petites esquerdes del vell enquitranat del carrer, o entre les juntes dels panots (1) de les voreres. Ho feia metòdicament, amb el seu moviment oscil·lant d'home gras i baixet, amb l'etern caliquenyo a la boca, en la que hi ballaven algunes dents corcades i renegrides, fins el dia que "es va fer la boca nova", i gairebé enlluernava de tanta blancor.

(1) Panot: lloseta feta amb morter de ciment i sorra destinada a fer paviments resistents, especialment els situats a la intempèrie. GDLC