(salut mental)
https://horitzontal.blogspot.com.es/2018/04/buidor-i-desidentificacio.html
27 d’abr. 2018
24 d’abr. 2018
Resurreccions
Quan va morir la Vicenteta els familiars i alguns coneguts es van reunir a la casa de la difunta. Durant la nit de la vetlla, mentre estaven al menjador fent un ressopó, de cop van sentir, des de l'habitació on estava de cos present la Vicenteta: "Sisplau, un got d'aigua, que tinc set". I l'enterro de la Vicenteta va haver d'esperar uns anys més.
La Roseta, cosina de la Vicenteta, no va tenir tanta sort. Al cap d'uns anys de morir, quan van obrir el nínxol per tal d'enterrar-hi un altre parent, van trobar que la Roseta estava tota encargolada, i la tapa del taüt tota esgarrapada.
La Vicenteta i la Roseta van morir a principis del segle XX. M'explica la història el Manuel, nét d'una cosina de la Vicenteta. Diu el Manuel que, amb dos casos a la família, aquestes resurreccions deuen tenir algun component genètic. I que la seva mare, per si de cas, ja ha dit que no vol de cap manera que l'enterrin, que vol donar el cos a la ciència, perquè així, "trossejada", segur que no hi podrà haver ensurts.
El Manuel, també per si de cas, ha dit a la seva dona i als seus fills que vol que l'incinerin.
La Roseta, cosina de la Vicenteta, no va tenir tanta sort. Al cap d'uns anys de morir, quan van obrir el nínxol per tal d'enterrar-hi un altre parent, van trobar que la Roseta estava tota encargolada, i la tapa del taüt tota esgarrapada.
La Vicenteta i la Roseta van morir a principis del segle XX. M'explica la història el Manuel, nét d'una cosina de la Vicenteta. Diu el Manuel que, amb dos casos a la família, aquestes resurreccions deuen tenir algun component genètic. I que la seva mare, per si de cas, ja ha dit que no vol de cap manera que l'enterrin, que vol donar el cos a la ciència, perquè així, "trossejada", segur que no hi podrà haver ensurts.
El Manuel, també per si de cas, ha dit a la seva dona i als seus fills que vol que l'incinerin.
23 d’abr. 2018
Dia de Sant Jordi
La mare de Sant Jordi
avui fa drac per sopar.
Però Sant Jordi no en menga,
diu que és vegetarià.
Només menja pètals de rosa,
i una mica de pa.
avui fa drac per sopar.
Però Sant Jordi no en menga,
diu que és vegetarià.
Només menja pètals de rosa,
i una mica de pa.
15 d’abr. 2018
Sobre salut mental
Al.lucinacions i oracions
https://horitzontal.blogspot.com.es/2018/04/allucinacions-i-oracions.html
Doblement víctima:
https://horitzontal.blogspot.com.es/2018/04/doblement-victima.html
https://horitzontal.blogspot.com.es/2018/04/allucinacions-i-oracions.html
Doblement víctima:
https://horitzontal.blogspot.com.es/2018/04/doblement-victima.html
13 d’abr. 2018
Somriure
Viure humanament
(si és que som alguna cosa més,
o diferent, que gossos, gats o conills)
potser només consisteix en això,
en poder somriure de tant en tant,
en poder fer somriure algú.
(si és que som alguna cosa més,
o diferent, que gossos, gats o conills)
potser només consisteix en això,
en poder somriure de tant en tant,
en poder fer somriure algú.
12 d’abr. 2018
Aniversari
12 d'abril.
64 anys.
Una mica més vell.
I despistat com sempre.
Segueixo desconcertat,
sense no entendre res.
Però alguna cosa cal fer,
i busco els petits plaers.
L'escalfor a l'hivern,
la fresca a l'estiu.
I si la sopa és salada,
procuro no salar-la més.
64 anys.
Una mica més vell.
I despistat com sempre.
Segueixo desconcertat,
sense no entendre res.
Però alguna cosa cal fer,
i busco els petits plaers.
L'escalfor a l'hivern,
la fresca a l'estiu.
I si la sopa és salada,
procuro no salar-la més.
8 d’abr. 2018
Reivindicació de guàrdies civils
Llegeixo un article de fa dos mesos d'Antoni Puigverd (1). Parla del general de la Guàrdia Civil José Aranguren, màxim responsable del cos a Barcelona el 1936, i que al sublevar-se els militars es va mantenir fidel a la República. (2)
Vaig llegir fa poc "La guerra del general Escobar", de José Luis Olaizola (Planeta, 1984), el relat novel.lat sobre Antonio Escobar, subordinat de José Aranguren a Barcelona el 1936 i que després de la sublevació també va seguir fidel a la República (llavors era coronel, va ser ascendit a general durant la guerra).
Sense l'actuació d'Aranguren, Escobar i els seus guàrdies civils, segurament el juliol de 1936 els militars sublevats també s'haurien imposat a Barcelona. Però del seu protagonisme en aquells moments crítics no se'n parla. Ni dels seus esforços a partir de llavors per tal de restablir l'ordre públic (sense els quals, per exemple, els assassinats de persones religioses durant aquella etapa haurien sigut més elevats).
Els dos eren catòlics. Cal tenir-ho ben present, tenint en compte l'ambient antireligiós a Barcelona al principi de la Guerra Civil. Els dos, al final de la guerra, van ser afusellats pels vencedors, també catòlics. Aranguren al Camp de la Bota, Escobar al Castell de Montjuïc.
Però a Barcelona els guàrdies civils Aranguren i Escobar és com si no haguessin existit. És un misteri, aquesta memòria històrica selectiva, aquesta tossuda i persistent desmemòria.
--
(1) "Un guàrdia civil", La Vanguardia, 05/02/2018
(2) Lorenzo Silva va publicar l'any passat "Recordarán tu nombre", un relat novel.lat sobre José Aranguren (Destino, 2017). De moment no l'he llegit.
Vaig llegir fa poc "La guerra del general Escobar", de José Luis Olaizola (Planeta, 1984), el relat novel.lat sobre Antonio Escobar, subordinat de José Aranguren a Barcelona el 1936 i que després de la sublevació també va seguir fidel a la República (llavors era coronel, va ser ascendit a general durant la guerra).
Sense l'actuació d'Aranguren, Escobar i els seus guàrdies civils, segurament el juliol de 1936 els militars sublevats també s'haurien imposat a Barcelona. Però del seu protagonisme en aquells moments crítics no se'n parla. Ni dels seus esforços a partir de llavors per tal de restablir l'ordre públic (sense els quals, per exemple, els assassinats de persones religioses durant aquella etapa haurien sigut més elevats).
Els dos eren catòlics. Cal tenir-ho ben present, tenint en compte l'ambient antireligiós a Barcelona al principi de la Guerra Civil. Els dos, al final de la guerra, van ser afusellats pels vencedors, també catòlics. Aranguren al Camp de la Bota, Escobar al Castell de Montjuïc.
Però a Barcelona els guàrdies civils Aranguren i Escobar és com si no haguessin existit. És un misteri, aquesta memòria històrica selectiva, aquesta tossuda i persistent desmemòria.
--
(1) "Un guàrdia civil", La Vanguardia, 05/02/2018
(2) Lorenzo Silva va publicar l'any passat "Recordarán tu nombre", un relat novel.lat sobre José Aranguren (Destino, 2017). De moment no l'he llegit.
5 d’abr. 2018
La moto i la titola
Com que tenia una titola petita i pansida
es va comprar una moto ben gran i llampant.
Orgullós, quan accelerava a fons
sentia el mateix que si tingués ereccions.
Fins que un dia, a un semàfor,
la gran moto se li va decantar,
li va caure al damunt i ell la va palmar.
I sense les seves ereccions de benzina,
al final tot el barri va descansar.
es va comprar una moto ben gran i llampant.
Orgullós, quan accelerava a fons
sentia el mateix que si tingués ereccions.
Fins que un dia, a un semàfor,
la gran moto se li va decantar,
li va caure al damunt i ell la va palmar.
I sense les seves ereccions de benzina,
al final tot el barri va descansar.
4 d’abr. 2018
La merla
La veig i la sento:
parada a la barana de la terrassa,
canta una merla.
I potser passa un estol de coloms.
O de cotorres.
O un núvol.
O potser passa que bado,
i llavors només passen tonteries
per dins del meu cap.
parada a la barana de la terrassa,
canta una merla.
I potser passa un estol de coloms.
O de cotorres.
O un núvol.
O potser passa que bado,
i llavors només passen tonteries
per dins del meu cap.
2 d’abr. 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
