Reivindicació de guàrdies civils

Llegeixo un article de fa dos mesos d'Antoni Puigverd (1). Parla del general de la Guàrdia Civil José Aranguren, màxim responsable del cos a Barcelona el 1936, i que al sublevar-se els militars es va mantenir fidel a la República. (2)

Vaig llegir fa poc "La guerra del general Escobar", de José Luis Olaizola (Planeta, 1984), el relat novel.lat sobre Antonio Escobar, subordinat de José Aranguren a Barcelona el 1936 i que després de la sublevació també va seguir fidel a la República (llavors era coronel, va ser ascendit a general durant la guerra).

Sense l'actuació d'Aranguren, Escobar i els seus guàrdies civils, segurament el juliol de 1936 els militars sublevats també s'haurien imposat a Barcelona. Però del seu protagonisme en aquells moments crítics no se'n parla. Ni dels seus esforços a partir de llavors per tal de restablir l'ordre públic (sense els quals, per exemple, els assassinats de persones religioses durant aquella etapa haurien sigut més elevats).

Els dos eren catòlics. Cal tenir-ho ben present, tenint en compte l'ambient antireligiós a Barcelona al principi de la Guerra Civil. Els dos, al final de la guerra, van ser afusellats pels vencedors, també catòlics. Aranguren al Camp de la Bota, Escobar al Castell de Montjuïc.

Però a Barcelona els guàrdies civils Aranguren i Escobar és com si no haguessin existit. És un misteri, aquesta memòria històrica selectiva, aquesta tossuda i persistent desmemòria.

--
(1) "Un guàrdia civil", La Vanguardia, 05/02/2018
(2) Lorenzo Silva va publicar l'any passat "Recordarán tu nombre", un relat novel.lat sobre José Aranguren (Destino, 2017). De moment no l'he llegit.