Resurreccions

Quan va morir la Vicenteta els familiars i alguns coneguts es van reunir a la casa de la difunta. Durant la nit de la vetlla, mentre estaven al menjador fent un ressopó, de cop van sentir, des de l'habitació on estava de cos present la Vicenteta: "Sisplau, un got d'aigua, que tinc set". I l'enterro de la Vicenteta va haver d'esperar uns anys més.

La Roseta, cosina de la Vicenteta, no va tenir tanta sort. Al cap d'uns anys de morir, quan van obrir el nínxol per tal d'enterrar-hi un altre parent, van trobar que la Roseta estava tota encargolada, i la tapa del taüt tota esgarrapada.

La Vicenteta i la Roseta van morir a principis del segle XX. M'explica la història el Manuel, nét d'una cosina de la Vicenteta. Diu el Manuel que, amb dos casos a la família, aquestes resurreccions deuen tenir algun component genètic. I que la seva mare, per si de cas, ja ha dit que no vol de cap manera que l'enterrin, que vol donar el cos a la ciència, perquè així, "trossejada", segur que no hi podrà haver ensurts.

El Manuel, també per si de cas, ha dit a la seva dona i als seus fills que vol que l'incinerin.