S'havien casat pel civil durant la guerra, quan la mare va quedar embarassada del germà gran de la Roser. Després, a l'acabar la guerra, es van tornar a casar per l'Església, a causa de la por de ser assenyalats i potser tenir embolics, en aquell nou ambient nacionalcatòlic que ho condicionava tot. El pare no era gens creient, però la mare sí. El problema era que ella, encara que no estigués batejada com a tal, se sentia protestant. De manera que es van casar per l'Església una protestant i un ateu.
Uns anys després d'acabada la guerra va néixer la Roser. La seva mare llavors els dissabtes o diumenges anava a unes reunions o celebracions de protestants que es feien d'amagat en un pis. El pare ho sabia, i no s'hi oposava, però havia posat una condició a la seva dona: que no es bategés mai pel ritu protestant.
Un dia, malgrat els advertiments del marit, la mare va decidir batejar-se. I com que el bateig era per immersió, quan va tornar a casa encara tenia els cabells molls. Quan el pare la va veure entrar amb els cabells molls, va cridar els fills i els va fer seure un a cada banda de la taula. A la mare la va fer seure en una cadira apartada de la taula. I aleshores, dirigint-se als fills, els va dir que "aquella" ja no era la seva mare. Que a partir de llavors seria la seva criada, i menjaria a la cuina.
La Roser llavors tenia vuit o deu anys, i era ja una nena amb molta personalitat. La relació amb el seu pare no era bona, la molestava el seu autoritarisme, i aquella humiliació de la mare la va afectar molt. Ella, com el pare, no se sentia creient, però de vegades acompanyava la mare a les seves reunions, perquè li agradava estar amb ella, sobretot si l'alternativa era quedar-se a casa amb el pare. I llavors, després d'aquella escena terrible, va començar a pensar com es podria venjar del pare. Perquè amb els seus vuit o deu anys el que llavors volia era això, venjar-se'n, aquest era el sentiment i la determinació que tenia.
Va passar el temps. Quan ja era adolescent i tenia més llibertat de moviments va començar a anar de manera regular a les reunions dels protestants, i li va dir al pastor que es volia batejar. I després del període de catequesi preceptiu, la van batejar. Igual que a la seva mare, per immersió.
Va tornar a casa amb els cabells ben molls, i quan es va trobar davant del seu pare el va mirar de manera desafiant, sense dir-li res. I el seu pare, després de mirar-la fixament una estona, tampoc no va dir res, va fer mitja volta i va sortir del menjador.
Després del bateig, la Roser va deixar d'anar a les reunions dels protestants, no hi va tornar més. Un dia, el pastor, estranyat, la va anar a veure, i li va preguntar què havia passat. I ella li va dir la veritat, que si s'havia volgut batejar havia sigut només per donar una lliçó al seu pare, però que no creia en res de tot allò. El pastor es va escandalitzar, li va dir que era una noia perversa i que segur que aniria a l'infern.
Poc després, quan tenia setze anys va marxar de casa. Sense l'autorització paterna, i sense que el seu pare fes cap intent de retenir-la, o de fer-la tornar després. A partir de llavors la Roser va viure de manera independent, al principi amb bastants dificultats (explicar el que llavors va anar passant ja és una altra història). Després de marxar va mantenir sempre el contacte amb la mare, però amb el pare durant anys no hi va parlar. Ni ella entenia gens de ganes, ni ell va demostrar-hi gens d'interès.
La Roser ara és una dona gran. Està bastant malalta, o molt, però conserva el cap ben clar. Diu que està cansada de viure, a causa dels seus mals i de tot el que ha viscut. Un dels dies que la vaig a veure m'explica, entremig d'altres històries, aquesta història dels batejos.
