Muntaner 321

(més txeques...)

https://senseseny.blogspot.com/2024/03/muntaner-321.html

La Samantha, l'anglès i el castellà

(sobre salut mental)

https://horitzontal.blogspot.com/2024/03/la-samantha-langles-i-el-castella.html

Lectura i comentari de text

(temes familiars)

https://442m.blogspot.com/2024/03/lectura-i-comentari-de-text.html

Som petits insectes

Som petits insectes,
formigues, cuques, mosques, borinots...
Insignificants, delirants:
ben convençuts que som importants.

Però quan bufa la tramuntana de la finitud
se'ns emporta, tot s'acaba.
Desapareixem. 
Completament.
Tu, jo, ell...
Tots.

No en queda ni el més petit vestigi,
de nosaltres.

Però mentre existim,
com mosques enganxoses,
amb ungles i dents,
ens arrapem a l'existència.

Refugi de conills

Fa pocs dies vaig llegir un article (no recordo el diari ni la data exacta) que explicava que s'havia creat un refugi per a conills domèstics abandonats. Un dels responsables del refugi explicava que eren molts, els conills que la gent abandonava, i que les despeses de manutenció d'aquests pobres conills abandonats eren elevades. I que com que no tenien cap ajuda de l'Administració, la viabilitat del refugi era difícil. Perquè, per acabar-ho d'embolicar, les adopcions eren poques: recollien molts més conills dels que finalment algú adoptava. 

Tot canvia. Abans, arreplegar un conill i poder-lo ficar a la cassola era una sort, un motiu d'alegria. I si algú hagués fet campanya a favor del dret a la vida dels conills, en contra del seu ús com a un aliment amb proteïnes de bona qualitat, ningú no li hauria fet gens de cas. La gent s'hauria fet un tip de riure. Només, potser, si aquest "activista animalista" s'hagués fet molt pesat, al final potser l'haurien tancat en un manicomi, per tal que no donés la tabarra.

Ara, en canvi, si quan estàs amb segons qui dius que t'agrada menjar conill a la cassola (per exemple, amb patates, ceba i julivert), pot ser que t'acabin acusant de ser un assassí, de promoure "l'odi i l'extermini animal", etc. I com que tot és un desgavell, potser algun dia hi haurà una llei que prohibirà fer "apologia del conill a la cassola", i es castigarà els apologistes amb penes severes... Que no? Ja ho veurem.

Torno a la notícia: el que no s'explicava era si els responsables del refugi per als conills abandonats respectaven "els drets sexuals i reproductius" dels conills recollits. Perquè si els respectessin, tenint en compte l'elevada fecunditat dels conills, és interessant imaginar-ne les conseqüències a mitjà termini...

(En cas que no, ignoro si hi ha algun Comitè de Bioètica Animal que avali la privació del dret a les relacions sexuals dels conills)

La mantega i el pernil dolç

(sobre el final de la vida)

https://miravolant.blogspot.com/2024/03/la-mantega-i-el-pernil-dolc.html

L'Eudald, els gelats i els iogurts

L'Eudald em convida a dinar, una paella d'arròs amb ceba que ha fet ell, i una cassola d'aletes de pollastres fetes a foc lent, sense oli, que ha fet la seva filla, la Maite. Els dos plats la mar de bons.

De postres, l'Eudald treu uns iogurts i uns gelats caducats, i llavors encetem una animada conversa sobre aquest tema de les caducitats dels aliments, sobre fins a quin punt són fiables les dates que posen, si és més important, més aconsellable, refiar-se del seu gust i olor, etc.

És un tema que als dos ens interessa, i en parlem una bona estona. Mentre en parlem, ell es va menjant, ben content, assaborint-lo, un gelat que, a causa de la mala pinta que té, jo no m'hauria atrevit ni a tastar-lo. Sens dubte, ell és més valent que jo (o més imprudent). Mentre ell es menja el gelat, jo em menjo un iogurt, també ben caducat, però me'l menjo tranquil, perquè segons la meva experiència en menjars caducats, en general els iogurts resisteixen bé el pas dels dies.

L'Eudald sempre està content, quan el vaig a veure. Si visquéssim més a la vora hi aniria més sovint. Hi aniria més sovint perquè, a més d'altres temes de conversa, d'aquest dels menjars caducats menjables no se'n pot parlar amb naturalitat amb molta gent... De manera que cal aprofitar les ocasions que es presenten.

Uns dies després, trobo pel carrer uns iogurts (caducats), i me'ls emporto ben content cap a casa. Estan en perfectes condicions. Me'n menjo tres, un darrere l'altre, i el quart el barrejo amb la llet d'una ampolla de litre i mig que m'havia trobat dos dies abans, naturalment també caducada, però en bon estat. Després, deixo el pot amb aquesta llet barrejada amb iogurt a dins d'un armari, tal com feia una dona de fer feines que tenien els meus pares quan jo era petit (la Carmen gallega). I al cap de dos dies tinc un litre i mig de iogurt líquid la mar de bo, que llavors fico a la nevera i me'n vaig bevent cada dia una mica.

Alguna estona hauré de telefonar a l'Eudald i explicar aquestes troballes, i l'elaboració del iogurt a dins de l'armari... segur que li interessarà.