Som petits insectes

Som petits insectes,
formigues, cuques, mosques, borinots...
Insignificants, delirants:
ben convençuts que som importants.

Però quan bufa la tramuntana de la finitud
se'ns emporta, tot s'acaba.
Desapareixem. 
Completament.
Tu, jo, ell...
Tots.

No en queda ni el més petit vestigi,
de nosaltres.

Però mentre existim,
com mosques enganxoses,
amb ungles i dents,
ens arrapem a l'existència.