28 de gen. 2024

Troballes

Surto a fer una passejada pel carrer i em trobo dos llibres del Terenci Moix ('Món mascle' i 'La increada consciència de la raça'). Després em trobo dos plàtans, i després un pa rodó llescat, sencer, a dins d'una bossa de plàstic encara precintada. 

Amb cada troballa sento una alegria suposo que semblant a la de la gent que va a buscar bolets i en troba. La diferència és que jo no vaig a buscar res: surto a passejar i, de vegades (no sempre), em trobo coses. Un dia una samarreta o uns mitjons, un altre dia una taronja, més sovint alguna barra de pa, de tant en tant iogurts o paquets de llet (caducats però en bon estat), o pots de llenties cuites, o paquets de llenties per coure. O un llapis i papers, com els que faig servir avui per escriure això, mentre estic al tren.

Però, és clar, si cada vegada que trobo alguna cosa i l'arreplego, comestible o no, ho expliqués, aquest recull d'escrits seria bastant avorrit. Per això només en parlo de tant en tant, d'aquestes troballes, per tal de compartir, tal com he dit, l'existència d'aquestes petites alegries periòdiques "de boletaire urbà".

Un altre exemple: tota la roba que duc avui, mitjons, calçotets, pantalons, dues samarretes sobreposades, un jersei, una jaqueta i una gorra, tot és arreplegat del carrer. Només són comprades les bambés, perquè m'és molt difícil trobar-ne que em vagin bé (com que tinc una esquena complicada, haig de vigilar com em calço, per tal que no se'm ressenteixi).

Tal com he dit, escric això mentre faig un viatge en tren. Alguna estona també aprofito per llegir; aquesta vegada duc a la motxilla "La sostenibilitat, una utopia?", un recull de conferències de Jorge Wagensberg, Antonio Turiel, Ramon Folch i Marina Garcés (Fundació Collserola, 2013). És també un llibre trobat, fa uns dies. Crec que el que hi diuen aquestes quatre persones també té a veure amb el que he explicat avui. Té a veure amb el munt de coses que et pots trobar pel carrer, i amb els contenidors d'escombraries, cada vegada més grans, sovint desbordats... 

El vaig llegir quan el vaig trobar. I ara l'he tornat a començar, des del principi. I potser quan l'acabi encara en tornaré a rellegir parts un altre cop. Em sembla un llibre important. I bastant inquietant.

26 de gen. 2024

La rajola

Caminem els dos per la mateixa vorera, en direcció contrària. Ella va mirant el mòbil. Just quan ens creuem, entrepussa i cau a terra. Hi queda ben estesa. Té uns cinquanta anys. L'ajudo a aixecar-se, li pregunto si s'ha fet mal i em diu que li sembla que no.

Un cop dreta, mira la vorera i assenyala una rajola que sobresurt una mica, i diu que per això ha entrepussat. Li dic que no, que ella no ha passat per on hi ha la rajola que assenyala, que ella anava pel mig de la vorera, i que les rajoles del mig estan totes bé. 

La que està una mica aixecada està a un metre de per on ella ha passat. A més, seria molt difícil que hi hagués passat pel damunt, perquè una mica abans i una mica després hi ha motos aparcades: hauria hagut de fer una essa molt rara.

És tot molt evident, però ella el primer que ha fet ha sigut mirar al voltant, i llavors fixar-se en aquella rajola. Ha buscat una causa, o de manera més concreta, "una culpabilitat". I si no li hagués portat la contrària, segurament hauria quedat convençuda que havia caigut per culpa d'aquella rajola. 

Quan tenim problemes, és una bona idea: buscar de seguida un culpable i, si cal, inventar-te'l. Sigui una rajola o el que sigui. Llàstima per a ella que, en aquest cas, hi havia un testimoni, jo, i he testificat a favor de la innocència de la rajola.

24 de gen. 2024

12 de gen. 2024