28 de maig 2023
26 de maig 2023
Salvament marítim i normalització lingüística
Un home truca al servei de salvament marítim i diu:
-Dígame la ubicación.
-Però, vostè no parla en català?
-Llevo aquí poco tiempo, ¡dígame la ubicación, por favor!
-Miri, ja n'estic tip, que no m'atenguin en català! Fa segles que ens estan oprimint! Com és que fa aquesta feina si no sap parlar en català?! No li fa vergonya?!
Mentrestant, la barca s'anava enfonsant...
No se sap del cert com va acabar l'incident. Segons unes versions, l'home de la barca al final va entendre que, en aquell moment, la prioritat no era la campanya de normalització lingüística, sinó que els auxiliessin, fos qui fos i en l'idioma que fos. Segons unes altres versions, mentre l'home de la barca seguia amb el seu llarg i irat memorial de greuges sobre l'opressió de Catalunya i l'ús del català, la seva dona es va ofegar.
Podria ser qualsevol dels dos desenllaços, perquè de fet aquesta és una història inventada. Ara bé, aquesta història inventada està inspirada en una història real. Sense mar ni barques, però amb una conversa semblant pel que fa a l'ús del català, a partir d'una necessitat important concreta, d'una demanda d'ajuda. I també amb un tercer protagonista, en situació vulnerable, que acaba sent víctima de les dèries i fúries lingüístiques i polítiques del protagonista principal.
Jo en vaig ser testimoni. I fins i tot em va tocar el rebre, quan davant de la situació desgavellada i esperpèntica que estava contemplant, se'm va acudir fer un comentari.
16 de maig 2023
Belladona 30
La Lívia, al fer endreça, troba un tubet d'homeopatia: "Arnica Montana 15" (de la marca Boiron). Probablement, fa temps li devia donar una amiga metgessa que en receptava. Com que fa pocs dies la Lívia va caure, i encara està una mica adolorida (diuen que l'àrnica, la planta, per exemple com a ingredient d'una pomada, va bé en aquests casos), se n'empassa un parell o tres de boletes, malgrat que la seva fe en l'homeopatia és molt petita, tot i que potser no arriba a la meva incredulitat absoluta. El bri de dubte que a ella potser li queda crec que és només perquè, en general, no té aquesta tendència a la rotunditat que, en segons quins casos, tinc jo.
A mi, tots els temes "religiosos" em provoquen aquest tipus de reacció enèrgica i al.lèrgica, i l'homeopatia, des del meu punt de vista, és també un tema religiós, amb la seva teologia, comunitat de creients, rituals, etc.
Amb el d'Arnica Montana la Lívia troba també un tubet de Belladona 30, i li dic que aquest me'l quedo jo. Està gairebé ple (si ple l'etiqueta diu que hi havia 80 boletes, potser n'hi ha 70). L'obro i m'empasso totes les boletes. (1)
Naturalment, no sento res especial, perquè la composició de cada una de les boletes, és de 0,85 grams de sacarosa i 0,15 de lactosa (és la informació que surt al tub). Per tant, belladona zero: l'homeopatia va d'això, màgia i credulitat. (2)
Suposo que si cada dia m'empassés uns quants pots sencers de boletes (de boletes homeopàtiques amb l'etiqueta de belladona, o d'àrnica, o d'antimoni, calèndula, acònit, etc.), arribaria un dia que potser sí, que tindria problemes de salut... Però seria a causa de l'excés d'ingesta de sacarosa, de sucre. Perquè l'excés de sucre sí que pot provocar problemes, per exemple, obesitat, diabetis, càries, etc.
D'acord, tot plegat és una tonteria, tant l'homeopatia, com les meves ingestes massives de boletes, com aquests comentaris... però mira, d'alguna manera s'ha de passar l'estona, ja sigui empassant-se boletes, i després explicant-ho, i etc.
(1) Això dels 30, 15, o el número que sigui que acompanya els noms, és la "suposada dissolució/concentració/potència" de les boletes, vaja, un aspecte més de la doctrina homeopàtica.
(2) Un exemple, 'Boletes d'homeopatia':
https://horitzontal.blogspot.com/2023/05/boletes-dhomeopatia.html
14 de maig 2023
9 de maig 2023
7 de maig 2023
Recordatori maig 2023
(sobre el final de la vida)
https://miravolant.blogspot.com/2023/05/recordatori-maig-2023.html
5 de maig 2023
Sobre alcohol i conductes
https://horitzontal.blogspot.com/2023/05/preocupacio-baixa-el-consum-de-vi.html
Autonomia personal minvant, psiquiatria creixent
http://horitzontal.blogspot.com/2023/05/autonomia-personal-minvant-psiquiatria.html
1 de maig 2023
La ruta dels bars
Vaig a veure el Bartomeu. Primer pujo al pis, i llavors ell diu que millor si baixem i anem al bar. Li dic que d'acord. Baixem, anem al bar de la cantonada, jo demano un cafè i ell una mitjana.
M'explica que havia deixat de beure, però que al no beure no tenia cap motiu per sortir de casa. I com que no sortia, no caminava. Que, en canvi, ara, al fer la ruta dels bars, una cervesa aquí i una altra allà, fa petites caminades.
Aquest abandonament temporal de les cerveses s'han anat repetint diferents vegades. Al llarg "de sempre", perquè mai no ha fet cap treball seriós de deshabituació. Des que el conec, i potser fa ja quaranta-cinc anys, sempre l'he vist, en aquest sentit, igual.
Al cap d'una estona em pregunta si vull alguna altra cosa, i li dic que no. Llavors ell demana una segona mitjana, perquè la primera ja se l'ha acabat. Diu que el metge li ha dit que hauria de deixar de beure, perquè ja té el fetge tocat, i es veu que el cor també. Però afegeix que a ell, amb l'edat que té, tant li fa morir-se. Que no passa res, si qualsevol dia es mor.
Fins ara no li he fet cap comentari sobre les seves cerveses. Sobre les d'avui, i les de cada dia, i les de tota la vida. I quan ell em diu això de morir-se, només li dic: que morir-se no és cap problema, però la malaltia, i l'eventual sofriment, sí. Li ho dic així, telegràfic, només de passada, perquè no em vull fer pesat. A més, sé que ell no passa una etapa fàcil, des que va morir la seva parella, amb la qual estaven molt units, des de feia potser cinquanta anys.
També és veritat, tal com he dit, que la seva relació amb les cerveses no és nova: quan la seva parella vivia ell també bevia, de vegades molt, fins al punt d'arribar de vegades a casa completament borratxo. Ella també bevia, de vegades també de manera abusiva. Però a banda d'això, s'estimaven molt, i ara ell la troba molt a faltar.
Quan s'acaba de beure la segona cervesa em pregunta si vull caminar una mica, i li dic que sí. Llavors ell va al lavabo, a fer un riu. Després, resulta que la passejada és només d'uns dos-cents metres, fins al següent bar. Demana una altra mitjana, de manera que en total, amb les dues prèvies, ja és un litre.
Aquesta vegada jo ja no sec amb ell, li dic que me'n vaig, que vull aprofitar per fer una altra cosa al barri. És veritat, però també ho és que, amb tantes cerveses, ja em fa mandra, seguir amb ell; no vull acabar fent-li cap comentari sobre les seves cerveses, i tampoc tinc ganes de seguir compartint aquesta dinàmica. Per avui ja n'hi ha prou.
Des que va morir la seva parella, fa potser mig any, no l'havia vist. Ho tenia pendent. Suposo que més endavant tornaré a quedar amb ell. Perquè a banda de les cerveses, i d'uns monòlegs seus que s'acaben fent una mica pesats, entremig, de tant en tant, també va apareixent "ell", amb la seva solitud, la seva tristesa, i això sí que m'arriba.
