17 de juny 2021

Estàs malalta

Estàs malalta.
Et fa mal el pit.
Quan tusses, més.
T'has aprimat molt,
les cames no t'aguanten,
se t'inflen els peus.
Et fa mal la panxa. 
Quan parles,
costa entendre't.
La febre va i ve.
Et mareges,
de vegades et confons,
potser delires.
A causa de la malaltia,
o dels medicaments.
O de la tristesa,
o de la por.
Tens poques estones de visites.
Estàs moltes hores sola.
A l'hospital.
No et vols morir.
No en vols parlar.
Tot és complicat...
Però, de vegades,
encara ets capaç de riure.

10 de juny 2021

Estampes del Sagrat Cor

Agafo d'internet diferents estampes del Sagrat Cor, les faig imprimir en cartolina una mica brillant, després les retallo, i queden la mar de bé: semblen estampes autèntiques. És un encàrrec de l'Elisabet, i quan les hi porto, està la mar de contenta.

Un altre dia. Anem amb la Lívia a una llibreria de llibres religiosos, a comprar un Llibre d'Hores (1). És un llibre una mica car, però la Lívia el paga ben contenta, perquè és per l'Elisabet, la seva germana. L'Elisabet li ha demanat, perquè recorda que la seva mare en tenia un, i l'utilitzava sovint.

A l'Elisabet, tot això dels sants, els llibres d'oracions i les misses li agrada. Li fa companyia, i l'ajuda a gestionar la seva difícil vida, sobretot ara, amb els problemes de salut molt greus que té des de fa uns mesos.

El dia de la llibreria, després de comprar el llibre, al sortir al carrer la Lívia se'n va per la seva banda, a dinar amb uns amics, i jo torno passejant cap a casa. 

Suposo que la Divina Providència, contenta amb mi perquè he acompanyat la Lívia a comprar el Llibre d'Hores, i perquè he buscat les imatges del Sagrat Cor, m'ho vol premiar. El cas és que mentre vaig cap a casa, al damunt d'una bústia de correus, hi veig sis iogurts als quals els falta encara uns dies per caducar. Naturalment, els agafo. I una mica més enllà, m'assec a un banc del carrer i, un rere l'altre, me'n menjo quatre. De manera que, quan arribo a casa, ja estic mig dinat.

Un detall important: els iogurts me'ls puc menjar amb facilitat perquè a dins de la petita motxilla que normalment duc quan surto de casa sempre hi porto, entre altres coses, una cullereta. Per si és el cas, com aquesta vegada, que la necessito.

Potser perquè eren dues les bones obres, la llibreria i les estampes, abans d'arribar a casa la Divina Providència torna a manifestar-se, i fa que miri cap a una barra de pa penjada al costat d'un contenidor. I jo, és clar, ben content. I ja a casa, amb unes quantes llesques de pa amb oli, acabo de dinar.

Quan era petit, a casa dels meus pares, a l'hora de dinar les llesques de pa amb oli eren habituals. Des d'aleshores, quan he tingut pa (de vegades hi ha hagut èpoques d'escassedat, però aquesta ja és una altra història), sempre m'ha agradat molt poder-me'l menjar així, amb un raig d'oli. És una de les coses que més m'agraden, el pa amb oli, molt més que els menjars més elaborats, o amb ingredients sofisticats, que de vegades la gent valora. 

--
(1) 'Litúrgia de les hores. Laudes, Vespres i Completes', edició 2006. Publicació conjunta de l'Editorial Balmes i les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, "Editors oficials de l'episcopat català dels textos litúrgics en la versió catalana".