Un altre Horitzontal:
http://horitzontal.blogspot.com.es/2016/08/matt-haig-raons-per-seguir-vivint.html
31 d’ag. 2016
21 d’ag. 2016
18 d’ag. 2016
Cadascú es molesta...
Cadascú es molesta pel que li dóna la gana.
Per exemple, a molta gent li molesta
que a l'estiu faci calor i fred a l'hivern.
O que tu estiguis content quan ells estan enfadats.
És bo procurar no molestar els altres,
però és impossible evitar que és molestin,
si han decidit molestar-se.
No te n'oblidis.
Per exemple, a molta gent li molesta
que a l'estiu faci calor i fred a l'hivern.
O que tu estiguis content quan ells estan enfadats.
És bo procurar no molestar els altres,
però és impossible evitar que és molestin,
si han decidit molestar-se.
No te n'oblidis.
13 d’ag. 2016
Sobre l'atenció
Quan ens reclamen la nostra atenció
de vegades diem:
-No tinc temps!
(com si el temps fossin melons,
maduixes o mandarines)
Fins que arriba un dia que descobrim
que només aprofitem el temps quan el perdem:
escoltant sense presses la veïna,
l'amic encaboriat,
el conegut que se sent sol...
O compartint amb qui sigui un plat
d'arròs o de llenties.
de vegades diem:
-No tinc temps!
(com si el temps fossin melons,
maduixes o mandarines)
Fins que arriba un dia que descobrim
que només aprofitem el temps quan el perdem:
escoltant sense presses la veïna,
l'amic encaboriat,
el conegut que se sent sol...
O compartint amb qui sigui un plat
d'arròs o de llenties.
12 d’ag. 2016
Orins urbans
Al costat d'un contenidor una dona s'abaixa els pantalons i, sense abaixar-se les calces perquè no en porta, amb tota naturalitat i sense cap mena de pudor s'aclofa i es posa a pixar. Quan acaba, s'aixeca, s'apuja els pantalons, se'ls corda, agafa un parell de bosses de plàstic que té al costat i segueix vorera enllà. Va deixada, bruta, i per la mirada i la manera com es mou penso que pot molt ben ser que tingui alguna malaltia mental. Un tant per cent elevat de gent que viu al carrer té problemes mentals.
Més tard, a un altre barri, a una plaça trobo tres nois, dos asseguts a un banc i l'altre estirat per terra. Els tres tenen els cabells llargs, fregallosos, bastant bruts, com la roba que duen. Tenen pinta de ser estrangers. Al costat tenen tres immenses motxilles, algunes bosses de plàstic i quatre gossos de raça indefinida, voluminosos, llanosos, dormint.
Els gossos, com tots els gossos, quan els vingui de gust pixaran on els vingui de gust. Com que són grans, faran bons bassals. Els tres nois quan en tinguin necessitat es probable que busquin algun racó, per fer els seus rius. Segur que el seu pressupost no els permet anar als bars a prendre's cafès per tal que els deixin anar al lavabo.
L'endemà, al Passeig del Born veig uns urinaris públics. Són només per homes, ja que de fet pixes al mig del carrer, la diferència és que hi ha una mica de protecció lateral i que el pixum queda recollit. Faig la prova, i trobo el disseny bastant encertat. I la mala olor no és insuportable, diria que fins i tot raonable, tenint en compte que són urinaris sense descàrrega d'aigua: recullen el pipí i prou. Al costat hi ha un vàter també públic, com aquests de les obres, amb porta. Hi dono un cop d'ull i trobo que el vàter està raonablement net. Sí, les dones també pixen, hi han pensat.
Bé, parlo de pixar perquè és l'evacuació que ens genera més urgències, pel que fa a defecar en general ens podem demorar més, llevat que tinguem alguna emergència, alguna diarrea... Vivim al segle XXI, fem servir internet, algú entén la teoria de la relativitat, però seguim pixant i cagant com els primers homínids, com els primers simis, com els primers mamífers fa milions d'anys...
Torno als urinaris del Born. Felicitats per la iniciativa a qui correspongui. Per alguna cosa es comença. Ara el que cal és que es vagin generalitzant i millorant aquestes iniciatives. D'acord, és possible que la dóna que pixava aclofada i sense vergonyes ho segueixi fent igual, encara que tingui un lloc més adequat per pixar. El seu problema segur que és més complicat, és una altra història... Una altra història en relació a la qual també caldria fer alguna cosa. Caldria... i hi ha gent i entitats que la fan, que se n'ocupen, i és admirable la seva feina.
Al marge de les persones com ella, en general la gent que pixa al carrer és perquè ja té plena a vessar la bufeta i no té una opció millor. Arriba un punt que la urgència fisiològica empeny, obliga. També és veritat que hi ha de tot, hi ha gent incívica per vocació, però segurament és una minoria.
La majoria, segur que prefereix pixar a un lloc apropiat (si es té a l'abast) i no cometre conductes incíviques com la de pixar pels racons o entre els cotxes.
Els gossos, és clar, són una altra història, a l'hora de pixar ells tenen patent de cors.
Més tard, a un altre barri, a una plaça trobo tres nois, dos asseguts a un banc i l'altre estirat per terra. Els tres tenen els cabells llargs, fregallosos, bastant bruts, com la roba que duen. Tenen pinta de ser estrangers. Al costat tenen tres immenses motxilles, algunes bosses de plàstic i quatre gossos de raça indefinida, voluminosos, llanosos, dormint.
Els gossos, com tots els gossos, quan els vingui de gust pixaran on els vingui de gust. Com que són grans, faran bons bassals. Els tres nois quan en tinguin necessitat es probable que busquin algun racó, per fer els seus rius. Segur que el seu pressupost no els permet anar als bars a prendre's cafès per tal que els deixin anar al lavabo.
L'endemà, al Passeig del Born veig uns urinaris públics. Són només per homes, ja que de fet pixes al mig del carrer, la diferència és que hi ha una mica de protecció lateral i que el pixum queda recollit. Faig la prova, i trobo el disseny bastant encertat. I la mala olor no és insuportable, diria que fins i tot raonable, tenint en compte que són urinaris sense descàrrega d'aigua: recullen el pipí i prou. Al costat hi ha un vàter també públic, com aquests de les obres, amb porta. Hi dono un cop d'ull i trobo que el vàter està raonablement net. Sí, les dones també pixen, hi han pensat.
Bé, parlo de pixar perquè és l'evacuació que ens genera més urgències, pel que fa a defecar en general ens podem demorar més, llevat que tinguem alguna emergència, alguna diarrea... Vivim al segle XXI, fem servir internet, algú entén la teoria de la relativitat, però seguim pixant i cagant com els primers homínids, com els primers simis, com els primers mamífers fa milions d'anys...
Torno als urinaris del Born. Felicitats per la iniciativa a qui correspongui. Per alguna cosa es comença. Ara el que cal és que es vagin generalitzant i millorant aquestes iniciatives. D'acord, és possible que la dóna que pixava aclofada i sense vergonyes ho segueixi fent igual, encara que tingui un lloc més adequat per pixar. El seu problema segur que és més complicat, és una altra història... Una altra història en relació a la qual també caldria fer alguna cosa. Caldria... i hi ha gent i entitats que la fan, que se n'ocupen, i és admirable la seva feina.
Al marge de les persones com ella, en general la gent que pixa al carrer és perquè ja té plena a vessar la bufeta i no té una opció millor. Arriba un punt que la urgència fisiològica empeny, obliga. També és veritat que hi ha de tot, hi ha gent incívica per vocació, però segurament és una minoria.
La majoria, segur que prefereix pixar a un lloc apropiat (si es té a l'abast) i no cometre conductes incíviques com la de pixar pels racons o entre els cotxes.
Els gossos, és clar, són una altra història, a l'hora de pixar ells tenen patent de cors.
9 d’ag. 2016
Bipolar - Terri Cheney
Fa uns anys vaig anar agrupant els escrits que anava fent sobre temes relacionats amb la salut mental a un espai que posteriorment, per raons que ara no venen al cas, vaig eliminar. Fa uns mesos vaig recuperar la iniciativa (no els textos antics) i des de llavors, molt de tant en tant, n'hi afegeixo algun. Com ara aquest:
http://horitzontal.blogspot.com.es/2016/08/bipolar-terri-cheney.html
D'ara endavant, quan n'hi afegeixi de nous compto que ho aniré indicant aquí, com ara.
http://horitzontal.blogspot.com.es/2016/08/bipolar-terri-cheney.html
D'ara endavant, quan n'hi afegeixi de nous compto que ho aniré indicant aquí, com ara.
8 d’ag. 2016
Olors
Olor de no res
(no existeix, sobretot si tens el nas fi).
Olor de planxat.
Olor de sabó.
Olor de suavitzant.
Olor de colònia.
Olor de perfum lleuger.
Olor de perfum enganxós.
Olor de suat.
Olor de suat més colònia.
Olor confitada, pastosa, greixosa.
Halitosis, flatulències, pixums, clavegueres,
contenidors de matèria orgànica un dia de calor...
Entre l'olor i la pudor,
cadascú té el seu límit.
(no existeix, sobretot si tens el nas fi).
Olor de planxat.
Olor de sabó.
Olor de suavitzant.
Olor de colònia.
Olor de perfum lleuger.
Olor de perfum enganxós.
Olor de suat.
Olor de suat més colònia.
Olor confitada, pastosa, greixosa.
Halitosis, flatulències, pixums, clavegueres,
contenidors de matèria orgànica un dia de calor...
Entre l'olor i la pudor,
cadascú té el seu límit.
4 d’ag. 2016
Vull ser un gos - 2
Recordo fa potser dos o tres anys un article del Quim Monzó alegrant-se que per pixar a l'Estació de Sants a partir de llavors s'hagués de pagar, ja que així, argumentava, amb el que Adif recaptaria podria contractar una persona per netejar els lavabos, de manera que sempre estarien ben nets, sense les pudors i els bassals de pixums que deia que de vegades hi havia.
Deia això i no ho deia de broma, tot i que era un tema per fer-ne: Adif es gasta mils de milions en algunes obres bastant absurdes però es veu que no pot contractar algú que es dediqui a mantenir nets els lavabos d'una de les estacions més grans i amb més usuaris del país. Quina llàstima d'oportunitat perduda, Quim Monzó, a tu que t'agrada tant esmolar la ploma, i de vegades ho fas tan bé...
Si hagués sabut on vivia el Quim Monzó i no m'hagués fet mandra hauria anat a pixar al portal de casa seva. O encara millor, hauria convocat allí una pixada col.lectiva de protesta.
Suposo que el Quim Monzó també deu celebrar que a més de restringir l'accés als lavabos de les estacions també treguin els bancs dels vestíbuls, per tal d'evitar que s'hi acumulin indigents i jubilats desvagats. És una altra manera fàcil de contribuir a que els lavabos estiguin nets: foragitar aquests indesitjables de les estacions. Que collons hi fan a les estacions, si no han d'agafar cap tren? Els jubilats que es quedin a casa, i els indigents a algun descampat fora de la vista.
Potser sí, que el que caldria seria fer grans pixarades col.lectives reivindicatives. I anar seguint la ruta: després del portal del Quim Monzó, anar a les cases on viuen els gestors d'Adif, els regidors de l'Ajuntament, etc.
Llavors, potser quan se'ls comencessin a mullar els pantalons al sortir de casa, canviarien de manera de pensar i, sobretot, d'actuar. Farien alguna cosa, és a dir, promourien la instal.lació de més urinaris públics. I així els vells, els indigents i en general tots els que no tenim bufetes capaces de resistir hores i hores sense buidar-les, tindríem una vida més fàcil i sense temptacions de comportaments incívics.
Deia això i no ho deia de broma, tot i que era un tema per fer-ne: Adif es gasta mils de milions en algunes obres bastant absurdes però es veu que no pot contractar algú que es dediqui a mantenir nets els lavabos d'una de les estacions més grans i amb més usuaris del país. Quina llàstima d'oportunitat perduda, Quim Monzó, a tu que t'agrada tant esmolar la ploma, i de vegades ho fas tan bé...
Si hagués sabut on vivia el Quim Monzó i no m'hagués fet mandra hauria anat a pixar al portal de casa seva. O encara millor, hauria convocat allí una pixada col.lectiva de protesta.
Suposo que el Quim Monzó també deu celebrar que a més de restringir l'accés als lavabos de les estacions també treguin els bancs dels vestíbuls, per tal d'evitar que s'hi acumulin indigents i jubilats desvagats. És una altra manera fàcil de contribuir a que els lavabos estiguin nets: foragitar aquests indesitjables de les estacions. Que collons hi fan a les estacions, si no han d'agafar cap tren? Els jubilats que es quedin a casa, i els indigents a algun descampat fora de la vista.
Potser sí, que el que caldria seria fer grans pixarades col.lectives reivindicatives. I anar seguint la ruta: després del portal del Quim Monzó, anar a les cases on viuen els gestors d'Adif, els regidors de l'Ajuntament, etc.
Llavors, potser quan se'ls comencessin a mullar els pantalons al sortir de casa, canviarien de manera de pensar i, sobretot, d'actuar. Farien alguna cosa, és a dir, promourien la instal.lació de més urinaris públics. I així els vells, els indigents i en general tots els que no tenim bufetes capaces de resistir hores i hores sense buidar-les, tindríem una vida més fàcil i sense temptacions de comportaments incívics.
3 d’ag. 2016
Vull ser un gos
Vull ser un gos per poder fer pipí on vulgui i quan vulgui. Sense que em posin una multa per incivisme.
Quan estic a ciutat em passa sovint. Vull fer un riu, i no sé on fer-lo. Si els gossos pixen gratis, jo també vull poder-ho fer, en igualtat de condicions.
O és que la gent de ciutat no pixa? O només pixen els rics, que poden anar al bar i fer una consumició per tal de poder anar al lavabo? I els altres què? Perquè d'urinaris públics no n'hi ha, o són tan escassos que de fet és com si no n'hi haguessin. Si estàs al carrer, t'has d'aguantar tota l'estona, fins que tornes a casa?
Jo vull ser un gos. O com a mínim tenir els mateixos drets uretrals que un gos. O tots moros o tots cristians, ja n'hi ha prou de discriminació. O que posin urinaris públics, els que calguin. I que els mantinguin nets amb una petita part del que inverteixen en corrupció: la desviació pressupostària no serà excessiva, no perjudicarà gaire el volum total de la corrupció (seguirà ben sanejada) i en canvi contribuirà a alleujar amb més facilitat i civisme moltes bufetes.
Quan estic a ciutat em passa sovint. Vull fer un riu, i no sé on fer-lo. Si els gossos pixen gratis, jo també vull poder-ho fer, en igualtat de condicions.
O és que la gent de ciutat no pixa? O només pixen els rics, que poden anar al bar i fer una consumició per tal de poder anar al lavabo? I els altres què? Perquè d'urinaris públics no n'hi ha, o són tan escassos que de fet és com si no n'hi haguessin. Si estàs al carrer, t'has d'aguantar tota l'estona, fins que tornes a casa?
Jo vull ser un gos. O com a mínim tenir els mateixos drets uretrals que un gos. O tots moros o tots cristians, ja n'hi ha prou de discriminació. O que posin urinaris públics, els que calguin. I que els mantinguin nets amb una petita part del que inverteixen en corrupció: la desviació pressupostària no serà excessiva, no perjudicarà gaire el volum total de la corrupció (seguirà ben sanejada) i en canvi contribuirà a alleujar amb més facilitat i civisme moltes bufetes.
2 d’ag. 2016
Llenguado
Dos llenguados. Un bon dinar, enfarinats i fregits. Trobar barres de pa pel carrer és fàcil, i no tant, però possible, llet o iogurts acabats de caducar, encara en bones condicions. Però dos llenguados congelats, pelats, esbudellats, nets, és una troballa insòlita, una mena de premi a la perseverança com a passavolant a l'aguait de bosses penjades al costat dels contenidors.
Ja ho he dit algun cop, sovint m'hi fixo, en les bosses penjades, però fins ara no he exercit mai com a rebuscador, és a dir, no he arribat a l'extrem d'anar pel carrer amb un bastó destapant els contenidors i furgant per dins a la recerca d'alguna cosa comestible. Per sort, no en tinc necessitat. De moment em limito a arreplegar alguna bossa penjada, si el contingut em sembla interessant. Però així com això segon, arreplegar de vegades alguna bossa, ho faig tranquil i com una mena d'esport (a banda que després em mengi la mar de content el contingut), rebuscar per dins dels contenidors si ho hagués de fer em costaria més. No sé si més per la vergonya, o per la por d'acabar menjant alguna cosa en ves a saber quines condicions sanitàries. O per tot plegat.
Ja ho veurem, la vida dóna molts tombs, potser un dia acabaré amb el bastó i abocant-me a dins dels contenidors, rebuscant per necessitat. I llavors celebraré que hi hagí gent que llenci menjar, i estaré la mar de content quan faci descobriments alimentaris interessants entremig de les escombraries.
Sí, la vida dóna molts tombs...
Ja ho he dit algun cop, sovint m'hi fixo, en les bosses penjades, però fins ara no he exercit mai com a rebuscador, és a dir, no he arribat a l'extrem d'anar pel carrer amb un bastó destapant els contenidors i furgant per dins a la recerca d'alguna cosa comestible. Per sort, no en tinc necessitat. De moment em limito a arreplegar alguna bossa penjada, si el contingut em sembla interessant. Però així com això segon, arreplegar de vegades alguna bossa, ho faig tranquil i com una mena d'esport (a banda que després em mengi la mar de content el contingut), rebuscar per dins dels contenidors si ho hagués de fer em costaria més. No sé si més per la vergonya, o per la por d'acabar menjant alguna cosa en ves a saber quines condicions sanitàries. O per tot plegat.
Ja ho veurem, la vida dóna molts tombs, potser un dia acabaré amb el bastó i abocant-me a dins dels contenidors, rebuscant per necessitat. I llavors celebraré que hi hagí gent que llenci menjar, i estaré la mar de content quan faci descobriments alimentaris interessants entremig de les escombraries.
Sí, la vida dóna molts tombs...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
