Llenguado

Dos llenguados. Un bon dinar, enfarinats i fregits. Trobar barres de pa pel carrer és fàcil, i no tant, però possible, llet o iogurts acabats de caducar, encara en bones condicions. Però dos llenguados congelats, pelats, esbudellats, nets, és una troballa insòlita, una mena de premi a la perseverança com a passavolant a l'aguait de bosses penjades al costat dels contenidors.

Ja ho he dit algun cop, sovint m'hi fixo, en les bosses penjades, però fins ara no he exercit mai com a rebuscador, és a dir, no he arribat a l'extrem d'anar pel carrer amb un bastó destapant els contenidors i furgant per dins a la recerca d'alguna cosa comestible. Per sort, no en tinc necessitat. De moment em limito a arreplegar alguna bossa penjada, si el contingut em sembla interessant. Però així com això segon, arreplegar de vegades alguna bossa, ho faig tranquil i com una mena d'esport (a banda que després em mengi la mar de content el contingut), rebuscar per dins dels contenidors si ho hagués de fer em costaria més. No sé si més per la vergonya, o per la por d'acabar menjant alguna cosa en ves a saber quines condicions sanitàries. O per tot plegat.

Ja ho veurem, la vida dóna molts tombs, potser un dia acabaré amb el bastó i abocant-me a dins dels contenidors, rebuscant per necessitat. I llavors celebraré que hi hagí gent que llenci menjar, i estaré la mar de content quan faci descobriments alimentaris interessants entremig de les escombraries.

Sí, la vida dóna molts tombs...