Caminem els dos per la mateixa vorera, en direcció contrària. Ella va mirant el mòbil. Just quan ens creuem, entrepussa i cau a terra. Hi queda ben estesa. Té uns cinquanta anys. L'ajudo a aixecar-se, li pregunto si s'ha fet mal i em diu que li sembla que no.
Un cop dreta, mira la vorera i assenyala una rajola que sobresurt una mica, i diu que per això ha entrepussat. Li dic que no, que ella no ha passat per on hi ha la rajola que assenyala, que ella anava pel mig de la vorera, i que les rajoles del mig estan totes bé.
La que està una mica aixecada està a un metre de per on ella ha passat. A més, seria molt difícil que hi hagués passat pel damunt, perquè una mica abans i una mica després hi ha motos aparcades: hauria hagut de fer una essa molt rara.
És tot molt evident, però ella el primer que ha fet ha sigut mirar al voltant, i llavors fixar-se en aquella rajola. Ha buscat una causa, o de manera més concreta, "una culpabilitat". I si no li hagués portat la contrària, segurament hauria quedat convençuda que havia caigut per culpa d'aquella rajola.
Quan tenim problemes, és una bona idea: buscar de seguida un culpable i, si cal, inventar-te'l. Sigui una rajola o el que sigui. Llàstima per a ella que, en aquest cas, hi havia un testimoni, jo, i he testificat a favor de la innocència de la rajola.
