Pagar impostos

Vaig a cal ferrer a buscar unes planxes galvanitzades que necessito per apedaçar uns porticons. Ja les té a punt, i anem al despatxet que té a l'entrada del taller a passar comptes. Introdueix les dades a l'ordinador, el gruix de les planxes i les mides, i em diu que valen 32 euros. Pago, i li pregunto si la factura que ha sortit de la impressora "és per a mi", ja que la té a la mà però no me la dóna. Em diu que no, que el full que ha imprès no és la factura, que és només per al seu control intern, que no em pot fer factura perquè no m'ha carregat l'IVA.

No li havia dit res de l'IVA, donava per fet que me'l cobraria. Sempre he defensat que cal pagar impostos, considero que només té justificació intentar no pagar-los quan estàs en una situació econòmica precària, i no és el meu cas. Si el dilema és menjar o pagar impostos, òbviament és prioritari menjar, però si el dilema és entre menjar llagostins o pagar impostos, el que toca és pagar impostos. Jo no menjo llagostins ni llamàntols ni rap; procuro viure amb moderació, ja que així no tinc cap dificultat per menjar i alhora pagar els impostos directes o indirectes que em toquen.

El ferrer es pensa que m'ha fet un favor i que estic content. No sóc capaç de reaccionar, dic només "Ah!" Estic desconcertat i no goso dir-li que em faci una factura com cal, amb IVA (suposo que em condiciona que s'ha passat una estona patollant amb l'ordinador per calcular l'import; com a ferrer és ràpid i eficaç, com a oficinista una calamitat). I així s'acaba, que no pago l'IVA de les planxes galvanitzades, i en lloc d'estar content estic disgustat.

Bé, no s'acaba així. Més tard, ja a casa, m'adono que li havia dit malament les mides, i que les planxes són petites, i per tant no em serveixen.