Menjar

Suposo que pot sobtar que parli tant de menjar. A mi em sembla normal. Tinc la sort de poder menjar cada dia, una cosa o altra, de vegades figues, ametlles i raïms espigolats pels camps, quan estic al poble i n'és el temps. De vegades barres de pa o altres troballes arreplegades pels carrers de la ciutat.

I en general, menjars més convencionals, com ara una bona verdura, un plat d'arròs amb llenties o una amanida. Per sort, també puc anar a les botigues i comprar aliments.

Sóc conscient que sóc un privilegiat. Cada vegada que menjo ho celebro, perquè no poder menjar quan tens gana "és de mal pair". Com més gana acumulada, "de més mal pair": més malament t'ho passes, et poses de més mal humor, els dies se't fan més llargs...

O no poder beure, o no tenir lloc per dormir, o no poder abrigar-te...

Les coses importants són aquestes. I un mínim de salut. I si pot ser que t'estimi algú una mica i que tu estimis algú (potser ja estic demanant massa?). La resta, tot són foteses.