A banda de quedar amb persones amb problemes, i llegir llibres sobre persones amb problemes mentals, faig alguna cosa més? Doncs sí.
Per exemple, una part important del temps procuro dedicar-la a les rutines diàries amb la Lívia, la meva companya. Una altra part, a les meves passejades. O a alguna trobada amb amics "sense problemes". O als meus diferents entreteniments, com ara la lectura de llibres sobre altres temes. O a badar, a no fer res.
O a dibuixar (dibuixar sempre m'ha agradat). O a escriure (com ara). O a tafanejar els llibres vells que hi ha als punts de reciclatge. O a recollir roba del carrer (si em sembla que em pot servir). O a mirar els acudits gràfics publicats durant els anys de la República i la Guerra Civil (hi ha bones hemeroteques digitals). O a fer visites a l'Arxiu del Tribunal Militar de Barcelona.
O a altres coses que no explico, perquè unes avorririen i altres em sembla millor callar-les. El cas és que, en definitiva, faig força coses.
Coses més aviat heterogènies: fico el nas a molts llocs, perquè sempre al mateix lloc em cansa. Haig d'anar alternant, ara això ara allò, ara aquí ara allà... Suposo que el resultat, inevitable, és que tot ho faig a mitges. Però m'agrada el que faig, i la manera com ho faig, d'aquesta manera: a mitges, quarts, octaus o com sigui.
Entre les mitges, els quarts o els octaus, hi ha el temps dedicat a l'àmbit de la salut mental: converses, lectures, reflexions... Ara em costaria, imaginar la meva vida sense mirar de tant en tant el que es veu a través d'aquesta finestra. Em costaria, imaginar la meva vida sense passar estones a dins d'aquests espais de la salut mental, de vegades tan misteriosos, o incomprensibles, o dolorosos... O tot alhora.
