29 de juny 2018
28 de juny 2018
Papers d'embolicar
Bombons d'ametlles dolces.
Bombons d'ametlles amargues.
Vigila si estan canviats
els papers d'embolicar.
Bombons d'ametlles amargues.
Vigila si estan canviats
els papers d'embolicar.
22 de juny 2018
Catifes de flors
Xicrandes i acàcies: al carrer, per terra,
munts de flors violetes i grogues
improvisen catifes virolades
que el vent i els dies van redibuixant.
De vegades, amb el morat afegit
de les buganvílies d'algun jardí.
Però ja s'acosta l'escombriaire,
enemic declarat de les catifes de flors.
munts de flors violetes i grogues
improvisen catifes virolades
que el vent i els dies van redibuixant.
De vegades, amb el morat afegit
de les buganvílies d'algun jardí.
Però ja s'acosta l'escombriaire,
enemic declarat de les catifes de flors.
20 de juny 2018
Trens i suïcidis
(dret a morir lliurement i salut mental)
https://miravolant.blogspot.com/2018/06/trens-i-suicidis.html
https://miravolant.blogspot.com/2018/06/trens-i-suicidis.html
19 de juny 2018
Gossos i persones
(dret a morir lliurement)
https://miravolant.blogspot.com/2018/06/gossos-i-persones.html
https://miravolant.blogspot.com/2018/06/gossos-i-persones.html
16 de juny 2018
13 de juny 2018
Història del temps
Llegeixo de tant en tant alguna part de la "Història del temps", de Stephen Hawking (1). No entenc gairebé res, i quan em sembla que entenc alguna cosa, de seguida penso que segurament allò que em sembla que estic entenent ho estic entenent malament. Perquè sóc conscient que el tema és molt complicat, i també sóc conscient que el meu cap té les seves limitacions i només arriba fins on arriba.
Malgrat aquesta sensació d'incomprensió i incapacitat generalitzada, aquests dies, tal com dic, de tant en tant m'agrada llegir alguna pàgina del llibre. Entre les dimensions infinites de la teoria de la relativitat i les infinitesimals de la mecànica quàntica tinc la sensació d'estar llegint una epopeia (els forats negres, els quarks, la curvatura de l'espai-temps, les singularitats, els col.lapses...).
Una epopeia narrada amb un ritme i una musicalitat... que, ves per on, em recorda una obra clàssica. Per exemple l'Odissea. Sí, l'Odissea, o més ben dit, en concret la traducció que en va fer Carles Riba, ho remarco perquè alguna altra traducció de l'Odissea m'ha deixat indiferent. (2)
D'Homer a Stephen Hawking (passant per Carles Riba), quines meravelles... Quina sort que s'hagin escrit aquests llibres. I que algú els hagi traduït (perquè jo de grec i anglès no en sé ni un borrall).
--
(1) Història del temps; del big bang als forats negres. Ed. Crítica, 1988
(2) Editorial Alpha, 1953 (quan era jove Riba ja n'havia fet una primera traducció, el 1919).
Malgrat aquesta sensació d'incomprensió i incapacitat generalitzada, aquests dies, tal com dic, de tant en tant m'agrada llegir alguna pàgina del llibre. Entre les dimensions infinites de la teoria de la relativitat i les infinitesimals de la mecànica quàntica tinc la sensació d'estar llegint una epopeia (els forats negres, els quarks, la curvatura de l'espai-temps, les singularitats, els col.lapses...).
Una epopeia narrada amb un ritme i una musicalitat... que, ves per on, em recorda una obra clàssica. Per exemple l'Odissea. Sí, l'Odissea, o més ben dit, en concret la traducció que en va fer Carles Riba, ho remarco perquè alguna altra traducció de l'Odissea m'ha deixat indiferent. (2)
D'Homer a Stephen Hawking (passant per Carles Riba), quines meravelles... Quina sort que s'hagin escrit aquests llibres. I que algú els hagi traduït (perquè jo de grec i anglès no en sé ni un borrall).
--
(1) Història del temps; del big bang als forats negres. Ed. Crítica, 1988
(2) Editorial Alpha, 1953 (quan era jove Riba ja n'havia fet una primera traducció, el 1919).
12 de juny 2018
11 de juny 2018
4 de juny 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
