Rescobla

Una altra vegada,
un cop més,
repetit,
reiterat:
no entenc res.

Consciència

Com un barquet de paper
endut pel rierol de la vida
i que al final s'enfonsa.
Consciència d'existir.

Iguals

Els éssers humans
som molt iguals
perquè tots tenim
les nostres rareses.

Sobre l'embolic "trans"

Déu és "Elle", i les campanyes del Ministeri d'Igualtat
https://eldimoniescuat.blogspot.com/2023/02/deu-es-elle-i-les-campanyes-del.html

Més tema trans
https://eldimoniescuat.blogspot.com/2023/02/mes-tema-trans.html

La lobotomia de la Rosemary

(salut mental)
https://horitzontal.blogspot.com/2023/02/la-lobotomia-de-la-rosemary.html

L'Elisabet (l'altra família)

La família sobrevinguda també és família
https://xocolataimelindros.blogspot.com/2023/02/la-familia-sobrevinguda-tambe-es-familia.html

Ens hem d'ocupar de les persones vulnerables?
https://xocolataimelindros.blogspot.com/2023/02/ens-hem-docupar-de-les-persones.html

Sobre l'oblit

De vegades,
l'oblit és tan ràpid 
que esborra els records 
gairebé abans que els peus 
hagin deixat les seves efímeres petjades 

en la platja de la vida.

Autobiografies

"Autobiografia: Biografia de qualcú feta per ell mateix." DCVB

Una altra definició: una autobiografia és una novel.la, un relat de ficció basat, més o menys, en la vida de qui escriu, en alguns episodis o aspectes de la seva vida. És a dir, una autobiografia no és mai "la vida d'aquella persona", sinó "una versió", entre les diferents versions possibles, de la seva vida. Perquè la vida d'algú, "íntegrament" (tots els fets, tots els atzars, totes les relacions, totes les vivències i emocions, tots els condicionants, etc.), és inexplicable.

Per tant, quan parlem d'autobiografies (igual que en el cas de les biografies), hem de tenir clar que sempre es tracta "d'aproximacions parcials i subjectives", allò que se'ns presenta. En cada cas, per part de l'autor varia la voluntat o capacitat d'objectivitat i sinceritat. Sempre hi ha, és inevitable, una selecció d'allò que es tria, o que no es contempla (o s'oculta), la forma i el punt de vista com es presenta, etc. 

Ara bé, malgrat aquestes variables i condicionants, el resultat de vegades pot ser raonablement honest, més aproximat a la realitat (o a una part de la realitat, per ser més exactes, perquè ja he dit que "el relat total" és impossible). I en l'altre extrem, un relat autobiogràfic també pot ser una pura invenció de cap a peus. En el segon cas, d'altra banda, pot ser que qui escriu no sigui conscient de tota la fantasia o quilos de maquillatge que hi ha abocat... mentre que de vegades, pot ser que qui escriu sigui ben conscient de les seves tergiversacions i manipulacions, en general incorporades amb un propòsit o un altre. En definitiva: en una autobiografia queda clar que la distorsió és inevitable, el que quedaria pendent de concreció seria, en cada cas, la seva envergadura. 

En una autobiografia en general la tendència de l'autor és a ser benèvol amb ell mateix, a amagar aspectes incòmodes i alhora a exagerar virtuts (reals o presumptes). En el cas de les biografies, a banda que també pugui passar això (per exemple, és l'habitual en el cas de les hagiografies, i també en el de les hagiografies laiques), pot passar el contrari: és a dir, que qui fa la biografia tingui l'objectiu de desacreditar el biografiat, restar-li tants mèrits com pugui... i de vegades fins i tot vulgui difamar-lo.

Tant frustrants i decebedores són les biografies que pequen per un extrem com per l'altre. 

Punt i a part. Com que sóc una persona del tot irrellevant, la meva eventual autobiografia no interessaria a ningú. I tot el que vaig escrivint, igual, ja que la realitat és que no ho llegeix gairebé ningú (de vegades sense el gairebé: ningú). Escric molt i el que escric es llegeix molt poc, poquíssim. De fet, ja ho he dit altres vegades: suposo que si segueixo escrivint és, en bona part, principalment, a causa de la meva incapacitat d'estar sense fer res. Escriure és una mena de compulsió.

Dit això, també és cert que uns quants dels textos recollits aquí podrien formar part d'una eventual autobiografia, si un dia em plantegés escriure-la. I també en podrien formar part algunes de les pàgines que he escrit als apartats dedicats a la salut mental, al final de la vida i, òbviament, unes quantes pàgines de l'apartat de temes familiars.

Aquests continguts autobiogràfics, com tots els escrits de qui sigui d'aquest tipus, tal com he exposat abans estan condicionats, òbviament i inevitablement, per la visió subjectiva que un té d'ell mateix. I en concret, per una subjectivitat molt concreta: "la distorsió positiva". Perquè quan parlem (o escrivim) sobre nosaltres mateixos, sempre procurem donar una imatge o versió "millorada" de nosaltres. Tant si això ho fem (ja ho he dit també abans), de manera inconscient o més o menys conscient.

Jo no sóc cap excepció, i si avui, aquí, remarco això de les subjectivitats és només amb el propòsit de deixar constància que en sóc del tot conscient.