(salut mental)
https://horitzontal.blogspot.com/2023/12/cronica-duna-mort-temuda.html
Passavolant: Persona que passa (Diccionari català-valencià-balear)
Començo a llegir un llibre de records d'una dona que ara ja passa dels noranta anys. Però al cap de poques pàgines el llibre em comença a decebre i a cansar, i al final el deixo estar.
Parlo de decepció perquè m'havia il.lusionat, poder-lo llegir. Perquè pensava que amb la vida d'aquesta dona es podia haver escrit una gran autobiografia, o una gran novel.la. I en canvi, el text en general és un recull d'anècdotes sense massa importància, i a sobre desordenades. De tot allò realment rellevant de la vida de la seva autora, hi apareix molt poca cosa.
Suposo que l'autora, això sí, s'ho deu haver passat molt bé, escrivint-lo, i es deu sentir satisfeta del resultat. Dic que ho suposo, però de fet ho sé del cert, perquè el seu fill m'ho ha dit.
Podria dir el nom d'aquesta dona. I llavors la cosa tindria un interès afegit, perquè pertany a una família "important". Si digués el nom, alimentaria un altre tipus d'interès, una mica morbós, perquè el que no explica en el seu llibre són fets que es poden qualificar, de manera objectiva, com a truculents, d'aquests que les bones famílies més aviat intenten ocultar.
Res més lluny del meu propòsit, que facilitar aquesta identificació. Ni tampoc tinc cap intenció d'explicar allò que en el relat s'oculta, no es diu. No ho faig per dos motius: perquè no tinc gens d'interès a fer-ho, i perquè, a més, seria una deslleialtat absoluta de cara al fill a través del qual m'he assabentat de les ocultacions que he insinuat. És també per aquest mateix motiu que aquí m'he referit a absències i truculències, però sense donar-ne cap detall o pista, tot i jo estar-ne al cas.
Per a mi, l'interès d'explicar aquesta història (al marge de qui sigui en concret la protagonista principal, i del contingut ocultat en el llibre), és la possibilitat que m'ofereix per parlar d'aquest tema dels llibres de memòries.
Els llibres de memòries, poc o molt, tots estan escrits així. Amb el propòsit de deixar com a testimoni "un relat determinat". L'objectiu principal (més inconscient o conscient), no acostuma a ser la màxima sinceritat i objectivitat. Es seleccionen continguts, se n'exclouen uns altres, es tracten els temes de la manera que es considera més convenient...
Per descomptat, cadascú escriu com vol i sobre el que vol. I si algú vol manipular o inventar-se la pròpia vida, doncs ho fa. No passa res. Però llavors potser és una mica abusiu, en aquests casos, parlar de llibres de memòries.
"Sento que progresso perquè començo a no entendre res de res." Charles Ferdinand Ramuz
"Sovint tinc una opinió quan estic ajagut i una altra quan estic dret." Georg Christoph Lichtenberg
"Tenim el cap rodó perquè el pensament pugui canviar de direcció." Francis Picabia
"Afortunadament, el món està ple de contradiccions i de coses que no encaixen; aquesta és la gràcia." Joan F. Mira
"Escriure ho torna tot més real. També més fictici." Esmeralda Berbel
"Què hi farem, si res no em fa tant de goig com divagar." Albert Jané
--
"La poesia és una cosa imprescindible que no fa cap falta." Jaume Sisa
"Fer versos dolents et fa més feliç que llegir-ne de bons." Hermann Hesse
"Todo lo que decimos es una cita aunque no lo sepamos, es algo que hemos oído antes y hemos reconstruido." Enrique Vila-Matas
"Tomarte muy en serio a ti mismo es un problema gordo. Y el camino más rápido para convertirte en un capullo." Berto Romero
"Cada uno se inventa a sí mismo, y a veces incluso sin darse cuenta." Elia Barceló
"Construimos el pasado para justificar el presente." Víctor del Árbol
"Corta la vida o larga, todo lo que vivimos se reduce a un gris residuo en la memoria." Ida Vitale
"La mejor cura para la vanidad es releerse." Carlos Pujol