Sobre salut mental

Ansietat i fàrmacs

https://horitzontal.blogspot.com/2025/11/ansietat-i-farmacs.html

L'aneurisma

https://horitzontal.blogspot.com/2025/11/laneurisma.html

Pim-pom

https://horitzontal.blogspot.com/2025/11/pim-pom.html

Temes familiars

Resar
https://442m.blogspot.com/2025/11/resar.html

El regal de la Marina
https://442m.blogspot.com/2025/11/el-regal-de-la-marina.html

Víctimes i culpables
https://442m.blogspot.com/2025/11/victimes-i-culpables.html

Llençar, conservar

(temes familiars)

https://442m.blogspot.com/2025/11/llencar-conservar.html

Sobre salut mental

La filla adoptada
https://horitzontal.blogspot.com/2025/11/la-filla-adoptada.html

Algunes escenes
https://horitzontal.blogspot.com/2025/11/algunes-escenes.html

La colonoscòpia

No ha tingut una vida fàcil, li ha tocat viure situacions familiars complicades. Sembla que algun dels seus mal físics actuals poden tenir relació amb els seus malestars emocionals. Sembla.

Des de fa uns anys, una de les seves queixes és del mal que sovint sent a la panxa. Quan li han fet proves -diferents vegades-, no li han detectat res. I els medicaments que li han receptat tampoc li han donat cap alleujament. El mal de panxa, i altres mals seus, arriben sense causa aparent i, de la mateixa manera que arriben, es van atenuant, i un dia potser marxen. Si marxen, després, un altre dia tornen. De manera cíclica, aquest mal, o un altre, o agrupats...

Fa uns dies va anar una altra vegada al metge. Aquest cop, el metge li va programar una colonoscòpia. Un fill seu no ho va veure clar, ho va trobar fora de lloc, i ho va comentar a un altre fill. El segon li va dir que tenia una metgessa amiga, que li ho preguntaria. I la metgessa li va dir que no hi veia cap pega, que ja se sap, que una colonoscòpia es pot fer tant a un nen de cinc anys com a un vell de noranta, i sense problemes. El fill que no ho veia clar es va rendir.

El dia de la colonoscòpia, un cop a l'hospital, el metge li diu al fill que acompanya la mare (el que no ho veia clar):

-Qui és que ha programat aquesta colonoscòpia, a aquesta pobra dona de noranta-sis anys?

I el fill li diu:

-Què vol que li digui... Escolti, no podria "fer veure" que li fa? O fer-li una colonoscòpia "petita", el just per cobrir l'expedient...

El metge, que ja es veu que pensa que és un despropòsit fer aquella colonoscòpia, deu considerar que, "burocràticament", li toca fer-la. I la fa. El resultat és que, als budells, no s'hi veu la més mínima cosa anormal. Tot bé.

Després de la colonoscòpia, el fill i la mare tornen cap a casa. Mentre van amb el cotxe, la mare, contenta, li diu que se sent millor. Que ja no té el mal de panxa, que la colonoscòpia l'ha curat.

La història me l'explica el fill. A la mare l'havia tractat molt, era una dona valenta, forta, i alhora entranyable, molt bona persona. M'agradava parlar amb ella. Però l'edat l'ha castigat molt, fins al punt de convertir-la en una altra persona, desconeguda, hipocondríaca, tancada, desconfiada. Qualsevol dia, li tornarà a venir el mal "que la colonoscòpia li ha curat", i d'altres, i així anar fent...