Santjoanistes

Quan era petit la parròquia que ens tocava era la de Santa Agnès (1), però em sembla recordar que a la meva mare el rector (crec que mossèn Armengol), no li acabava de fer el pes, i preferia anar a missa a la Pau Vella. La meva mare era de missa diària, i el meu pare, de diumenges i festius. Vivíem al carrer de Muntaner, a l'alçada de la plaça d'Adrià, i tant Santa Agnès com la Pau Vella quedaven molt a la vora.

De més gran vaig saber que Santa Agnès i la Pau Vella, durant la Guerra Civil, van ser convertides, respectivament, en les txeques de Sant Elies i Vallmajor. Poc abans de morir la meva mare també vaig saber que a la de Sant Elies, a més, hi havíem tingut una parenta tancada, la mare de la Benita, que per sort en va sortir viva (de fet, a qui buscaven era el seu marit, però com que no el trobaven, la van tancar a ella).

Ara, quan passo per Barcelona, m'aixoplugo (m'aixopluguen), a un pis del carrer de les Santjoanistes. Encuriosit, busco els orígens del nom, i m'assabento que les Santjoanistes són (o eren) una congregació de religioses, i que al número 77 del carrer de Saragossa, cantonada amb Santjoanistes, hi havien tingut un convent (a l'espai que ocupava el convent i els patis després hi van fer pisos que hi ha ara). Busco més i m'assabento que, durant la Guerra Civil, també va ser una txeca, controlada pel SIM (el Servei d'Intel.ligència Militar). 

Des de Santa Agnès fins a la cantonada del carrer Saragossa amb Santjoanistes hi ha quatre passes, ni cinc minuts, i de Santa Agnès a la Pau Vella, igual; en molt poc espai llavors hi va haver una gran concentració de txeques (també al barri, n'hi havia hagut una altra al carrer de les Carolines, i una altra a Muntaner cantonada Madrazo...).

Quan passo pel carrer de les Santjoanistes cantonada amb Saragossa, o pel davant de la parròquia de Santa Agnès o la Pau Vella, sempre recordo les històries de les txeques.

Com que sóc una persona més aviat anticlerical (contrària a la ingerència del clergat en la cosa pública), m'agrada, em sembla necessari, recordar aquests episodis, quan per anticlerical s'entenia sovint, de forma exclusiva, l'odi envers el clergat i la voluntat del seu extermini. Encara més: considero que les persones anticlericals hauríem de ser les més actives recordant els horrors que s'han comès, al llarg de la història, en nom d'aquest anticlericalisme agressiu i violent.

--

(1) Llavors el nom de la parròquia era "Santa Inés", i la plaça del costat de casa "Adriano", però aquesta ja és una altra història... 

[el novembre de 2023 corregeixo alguns errors que hi havia a aquest text escrit dotze anys abans, i aprofito i també trec alguns adjectius que em semblaven innecessaris]