El Domingo - 3

Tots ens inventem la nostra vida, tot i que de vegades el nostre invent no sigui gaire original. Sovint passa que ens la inventem de forma més aviat rutinària, adaptant-nos als patrons que sembla que, d'acord amb el lloc on vivim, la nostra família, etc., sembla que ens corresponen.

El Domingo, en canvi, ha demostrat ser força creatiu. A la seva família no hi havia precedents de captaires ni rodamons, i al poble més aviat tampoc (en temps recents, perquè més enllà, aquests personatges, empesos per la misèria, abundaven per tots els pobles i comarques). Al poble, el referent més proper del Domingo seria potser l'Anton Borratxo, del que si de cas ja en parlaré una altra estona (un rodamón més bo que el pa de pessic, incapaç de fer mal, no ja a una mosca, sinó fins i tot a un empipador mosquit).

Segueixo amb el Domingo, amb un detall de la seva originalitat. Un dia que me'l trobo a Tarragona li pregunto com s'ho fa, per dutxar-se, quan tomba d'aquí cap allà. I la seva resposta és esplèndida: m'explica que si es vol dutxar "se'n va a Mora d'Ebre", perquè allí hi ha una gent que li dóna totes les facilitats.

Em consta que quan exerceix de rodamón té, i fa servir, d'altres alternatives de dutxa, més avinents, però em fascina la resposta. Perquè totes les mentides del Domingo tenen un fons de sinceritat i no dubto gens ni mica que algun cop se n'ha anat realment a Mora d'Ebre a dutxar-se.

Bé, una altra de les característiques del Domingo és que canvia amb força facilitat de programa, i pot molt ben ser que un dia enfili cap a Mora d'Ebre amb la intenció d'anar-se a dutxar, i que al final, ves a saber per quins motius o casualitats, canviï la ruta i acabi a Madrid, Sevilla, Saragossa o Viella.