L'Eudald

L'Eudald diu que el món es divideix en dues menes de persones, les que fan servir escuradents i les que no en fan servir, amb un subgrup entre les segones integrat per les que a més consideren que això dels escuradents és una brutícia fastigosa. Ell pertany al grup dels usuaris, és un addicte als escuradents: n'utilitza després de cada àpat, seguint tot un ritual. Però és que, a banda de fer-ne servir, i aquí comença el "fet diferencial", quan ha acabat la feina els guarda curosament. Mentre conserven la punta i fan el seu servei no els llença, de manera que un mateix escuradents li pot durar uns quants dies.

De fet, un escuradents li dura un munt de dies, perquè el primer que fa, abans d'estrenar-lo, és de cada un fer-ne dos. Fa servir escuradents plans (els rodons i de fusta més dura diu que no van tan bé). Amb la navalla els talla en sentit longitudinal, però una mica esbiaixats, de manera que queden amb les puntes noves més esmolades, i per tant més adequades per a escurar-se els espais interdentals. L'Eudald està molt orgullós del seu enginy i de la seva depurada tècnica, perquè a més d'estalviar escuradents diu que així fan millor la seva funció.

D'altra banda, la cosa no s'acaba aquí. Després d'haver fet servir l'escuradents reciclat es renta les dents amb un respall que potser ha recuperat de ves a saber on (tenint en compte la seva tendència d'anar arreplegant el que troba), i que no cal ni dir-ho, supera de molts anys el temps que els fabricants de raspalls avisen que és adequat fer-los servir (ja que en cas contrari, les cadenes de muntatge de raspalls -com les d'escuradents- s'haurien d'aturar). Però l'Eudald diu que si un escuradents pot durar dies, per que no ha de poder durar anys un raspall?

L'Eudald és discret, aquestes coses no les va explicant. No és que ell les trobi censurables, tot el contrari, a ell censurable si de cas li sembla que ho és el malversament d'escuradents i raspalls de la majoria de la gent. Però com que és conscient que no tothom té el seu mateix punt de vista, evita referir-s'hi. Si amb mi algun cop ha fet una excepció és perquè sap que tenim algunes afinitats en aquests temes... Diguem que compartim una certa tendència a determinats hàbits recicladors de vegades potser no del tot higiènics, però és que quan un està tan acostumat a una particular mena de manera de fer una cosa, per molt que li diguin que potser no és la més adequada o convencional, no es fàcil canviar... sobretot si no se'n tenen la necessitat ni les ganes.