El Ramon i l'Albert

El Ramon sempre s'havia rigut de l'Albert perquè s'entretenia espedregant les vinyes. L'Albert treballava poca terra, i en canvi el Ramon molta, de manera que mentre l'un estava pendent dels detalls i l'altre anava per feina. Però no era només qüestió de la terres que duien, era també cosa de tarannàs; de fet, precisament per això, per les maneres de ser, un duia molta terra (la majoria de la qual no era seva, la treballava com a parcer) i l'altre poca.

Ara els dos fa temps que estan jubilats, i els dos també bastant atrotinats. Tanmateix, el Ramon, a diferència de l'Albert, encara conserva l'hort. El Ramon, cada dia, al matí, si fa bo, es passa a l'hort un parell d'hores. Regant les quatre cols i els quatre enciams que hi té, sembrant un grapat d'espinacs o plantant mitja dotzena d'albergínies o tomaqueres, esgarrapant alguna herba... Si es cansa, seu i bada. I quan no té feina de regar, plantar o desherbar i no sap què fer i encara té delit, llavors es dedica a espedregar: de genollons, va omplint senalles i més senalles amb les pedres i pedretes que va arreplegant. Té repartides pel bancal unes quantes senalles, per no haver-les d'arrossegar. I quan les té totes plenes, ha de demanar que algú les hi buidi a un marge, perquè ell ja no pot.

Mentrestant, l'Albert, que havia omplert milers de senalles de pedres, ara si surt de casa és només per fer algun tomb pel poble. I si abans sempre el veies amb les robes de feinejar, velles, arrossinades, ara va sempre ben vestit, fins i tot encorbatat, amb unes corbates d'allò més virolades i sorprenents. Que no sé d'on les treu, perquè a més se les va canviant tot sovint.