En Jan de Cal Ritu

Estava casat amb la Rebeca.
Tenien una bona relació, però sense relacions.
No sé si tensa o relaxada, però educada.
En Jan invertia cada any
un milió de pessetes en meuques.
Deia que era una bona inversió,
el puntal fonamental del seu matrimoni.
Preferia les meuques a una amistançada fixa,
perquè, deia, li agradava la nova mercaderia.
Era client habitual d'un macroprostíbul
que després va ser clausurat,
per corrupció policial i d'altres irregularitats
(no sé si també per tràfic de dones).
Fets greus,
però ell només en recorda les dones i com les gaudia:
aquells pits, aquelles cintures, aquells culs...
Reflexions ètiques? Cap.
I si eren dones esclavitzades per una màfia?
Ells les tractava bé, i pagava la tarifa. Punt.
Ara està envellit,
i s'ha buscat una colombiana perquè tingui cura d'ell.
Segons diu, també se la fica al llit.
Tot m'ho explica quan ens trobem pel carrer.
Aturats a la vorera, em fa el relat.
I em deixa astorat.
A mitges,
perquè de la vida d'en Jan de Cal Ritu,
i del seu "puntal familiar",
ja me n'havien parlat.