Com si estigués adormit

M'he fet gran.
En general conservo tots els sentits en acceptables bones condicions.
Una oïda prou afinada. Una raonable bona vista.
El nas operatiu. El tacte, el gust.
Però de vegades tinc la sensació de no veure,
de no escoltar, de no ensumar. De no sentir.
Com si fos de fusta. Com si estigués adormit. O automatitzat.
Això, automatitzat: seguint les rutines diàries,
com un autòmat programat.
De vegades tinc aquesta sensació, i encara sort:
el pitjor és quan, sense tenir-la, visc igualment així.
Sense ni tan sols adonar-me que no m'adono de res.