Escamarlans

Abans el menú habitual del dia de Nadal era escudella i carn d'olla, mentre que ara cada vegada més gent (la que pot, i de vegades també la que no pot) es decanta pel marisc. Aquest any jo també, tot i que no exactament el dia de Nadal, sinó uns dies abans.

Fa uns dies, tornant cap a casa, penjada al costat d'un contenidor (d'escombraries) trobo una bossa plena d'escamarlans ben congelats. Dubto un moment, perquè penso que segur que hi pot haver algú a qui aquests escamarlans gratis li facin més favor i més feliç. Però també penso que si aquest eventual algú no passa de seguida (hi toca el sol), aquesta bossa es convertirà en una piscina d'escamarlans descongelats, perduts al mig de la ciutat... i ningú els aprofitarà, a causa de la mala pinta que tindran. En lloc d'escamarlans, seran ja només "escombraries". De manera que fets tots aquests raonaments, decideixo agafar la bossa (a la bossa no hi ha només escamarlans, sinó també uns talls de salmó i un pit de pollastre, tot encara en perfecte estat de congelació).

Bé, jo en teoria sóc vegetaria, però en casos així faig excepcions. D'una banda, perquè els escamarlans m'agraden (i en general tot el marisc, tots els peixos i totes les carns; de fet, m'agrada tot, em sembla que no hi ha res que no m'agradi). D'una altra banda, perquè em sembla "ecològic" consumir un menjar que, si no, acabarà convertit llastimosament en escombraries, sense haver beneficiat ningú (i provocant alhora una despesa de recursos naturals i econòmics extra, ja que si es té gana caldrà consumir "algun altre aliment"). És a dir, hi ha (des del meu punt de vista) motius ètics, ecològics i econòmics per comportar-se així (aprofitant el menjar que et trobes), siguis o no siguis vegetarià.

Pel que fa als escrúpols vegetarians relacionats "amb el respecte a la vida animal", em sembla imprescindible tenir clar que en aquest cas són uns animals dels quals "no n'has provocat la demanda": ni la seva captura, ni la seva cria ni el seu sacrifici. Són animals (o parts d'animals) als quals no pots   retornar la vida, i que si no te'ls menges ningú se'ls menjarà i acabaran a un abocador. Del tot malaguanyats. Tu no has iniciat aquest cicle (no has generat la demanda) només has aparegut al final, "accidentalment". Des del meu punt de vista, fins i tor per respecte a aquests animals em sembla molt més decent menjar-te'ls (parlo només d'aquests, "els reciclats"; comprar-los és una història completament diferent).

L'altre eventual obstacle per aprofitar aliments d'aquesta procedència ("camí de les escombraries") podria ser la qüestió sanitària, però en aquest cas concret considero que un menjar congelat i que després de descongelar-lo el cous, hi ha poques possibilitats que et pugui provocar algun problema.

En resum, que amb els arguments clars i la bossa dels congelats a la mà me'n vaig cap a casa i, com que s'acosta l'hora de dinar, em fico directament a la cuina. I em faig un arròs deliciós, amb poc arròs i molts escamarlans, molt salmó i pollastre de propina. Esplèndid!

Al cap d'uns dies ho explico a un amic també vegetarià, però molt més estricte (si més no en alguns aspectes). Em diu que ell no veu clar això d'aprofitar el menjar trobat al carrer, i que tampoc veu clar menjar marisc, peix o carn, ni tan sols si és amb l'objectiu d'evitar que es converteixin absurdament en escombraries.

Bé, tots ens inventem els nostres arguments i les nostres justificacions. En relació a tot. Pel que fa a mi, i en relació al tema concret sanitari del menjar trobat al carrer, ja de jove vaig decidir que no volia obsessionar-m'hi. De manera que quan s'escau aprofito coses trobades al carrer. Això sí, amb una certa prudència (tinc algunes normes, no tot em sembla assenyat; per exemple, una barra de pa amb pixums de gos no entra dins de la llista dels ingredients admesos).

Penso que una de les maners de combatre les infeccions i les indigestions és no ser hipocondríac ni excessivament obsessiu amb la higiene, no capficar-se massa amb els milions de gèrmens "patògens" que ens envolten per tot arreu (i que de fet també ens tenen absolutament colonitzats, campant per dins del nostre cos). Vaja, que pel que fa a aquest tema, em sembla molt més saludable viure relaxadament, amb una equilibrada despreocupació.

Crec que viure així (una mica despreocupat) reforça el sistema immunitari, ja que encara que t'exposi potser més a eventuals "gèrmens patògens", el balanç global final és favorable. Més favorable que si vius obsessionat amb mantenir una higiene del tot esterilitzada, ja que les obsessions no són mai bones, i sempre t'acaben passant factures psicosomàtiques. Dic que és una opció favorable, o si més no ho és (fins ara ho ha sigut) per al meu sistema immunitari, ja que menjant i bevent (i ja tinc "una certa edat") menjars i aigües de tota mena i en condicions diverses, fins ara mai he tingut cap problema greu, de fet ni tan sols lleu (el pitjor que m'ha passat és una intoxicació de bolets, acabats de collir de manera inexperta per mi mateix, però aquest és un altre tipus de risc, i ara estàvem parlant d'una altra cosa).

No em fa mania recollir (segons quin) menjar del carrer. Per exemple, la setmana passada unes terrines de crema, caducades feia uns dies, però en perfectes condicions. Aquest és un altra criteri de referència: les dates da caducitat només són orientatives, i tan absurd és consumir un menjar que s'ha fet malbé "abans" de la data de caducitat, com no consumir-ne un en bon estat passada la data. Doncs això, que vaig recollir aquelles terrines de crema, me les vaig cruspir i les vaig trobar fins i tot més bones que si les hagués comprat, ja que trobar-les els afegeix un al.licient més. Si més no per a mi.

En resum, que cadascú al seu aire, jo fent de vegetarià atípic (perquè de llet i derivats com la crema en principi tampoc en bec ni menjo); el meu amic exercint de vegetarià més ortodox (tot i que ell sí que inclou en la seva dieta llet i ous, "però de procedència controlada"); l'altre que s'alimenta d'hamburgueses, patates fregides i refrescos ensucrats, l'altre que és macrobiòtic o crudivorista, o omnívor "però estrictament biològic", o que passa de tot, etc. Això, cadascú al seu aire.

En defensa meva, puc dir que considero (tal com ja he dit) que globalment aquesta opció del reciclatge urbà alimentari és bastant ecològica, econòmica i ètica (quan aprofito menjar del carrer, cosa que només passa quan es presenta l'ocasió). Ecològica perquè l'impacte mediambiental és mínim (menjo coses que, altrament, es convertirien "en més escombraries", llevat que algun altre rebuscador les arreplegués). Econòmica per raons obvies. I ètica... doncs per tot plegat, i pel que explico a continuació.

Quan érem petits per obligar-nos a escurar el plat ens deien "que penséssim en el negrets que passaven gana". Era un argument sense solta ni volta... però que en pot tenir. Perquè si t'acabes el plat (no es tracta de menjar en excés, si ja estàs tip, pots guardar el que queda pel següent àpat), si no fas malbé el menjar, si sempre l'aprofites... i alhora "portes la comptabilitat" de la despesa alimentària, et pots adonar que al cap del més potser t'has estalviat uns diners. És a dir, que als negrets de l'Àfrica (o a qui sigui, on sigui, que ho necessiti) no els pots enviar una croqueta o una cuixa de pollastre mig rosegades, però els recursos (econòmics) que t'has estalviat gestionat millor el menjar, sí.

Bé, aquesta és l'altra part de la història dels escamarlans... ho sento, disculpeu aquesta última part "d'apostolat".