L'etern descans

Els morts no descansen ni es cansen.
Només es descomponen
si no els incinerem o embalsamem.
És mentre vivim,
que ens cansem o descansem.
Després de segons quines morts
els vius descansem:
després d'haver vist el patiment, l'esgotament,
d'aquell que ja no volia viure però seguia vivint.
D'aquell a qui ni tant sols li deixàvem dir
que no volia seguir vivint.
El record de la vida, la bona vida, l'alegria...
I després el present de la vida minvant,
el cansament creixent:
dolor, dependència, humiliació, tristesa.
Amb pas lent o lleuger
anem enterrant amics i parents.
Fins que ens enterrin a nosaltres.