Mirar bé

Els ulls han anat a l'escola:
quan mirem, tot el que veiem
ho veiem segons el que ens han ensenyat.
Ni tan sols ens n'adonem,
que els gustos que "pensem que són nostres"
només són manllevats, inculcats:
incrustats de manera constant, sigil.losa...
A l'escola de la vida, l'assignatura de la mirada
l'imparteix la família, els amics, l'entorn,
seguint el temari dels costums,
dels mitjans de comunicació,
la publicitat, la tele, les revistes, el cinema.
L'escola de la mirada és com Déu:
omnipotent, omnipresent, inqüestionable.
Ens han enganyat, i ens hem deixat enganyar.
I ens seguim deixant enganyar...
No ens n'adonem o no ens en volem adonar.
Sigui com sigui, no ens hi revoltem.
Som com uns mig cecs:
quan mirem, només veiem les noies boniques
"que ens han dit que són boniques".
Ens han empetitit, ens han empobrit,
tant quan mirem com quan som mirats.
Confosos, enganyats,
ens esforcem per ser "com diuen que hauríem de ser",
i alhora també busquem gent que encaixi
en aquest model, promogut, inculcat, reblat.
I mentrestant, la gent, nosaltres, vosaltres, tots,
ni ens veiem ni ens gaudim.
Obsessionats per ser com no som
sovint no ens valorem ni celebrem com som.