Un maquetista, només amb escuradents i cola, fa una Torre Eiffel de cinc metres d'alçada.
Una brodadora de punt de creu omple un cobrellit de matrimoni amb una reproducció de Las Meninas de Velázquez.
Una poetessa, cada dia, fa versions rimades dels articles d'opinió dels principals mitjans de comunicació.
Un immersionista, durant quatre minuts i mig, manté el cap ficat a dins d'una galleda d'aigua.
Una monja de clausura, tancada al convent, es passa la vida resant.
Cada una d'aquestes persones ha trobat un sentit a la seva vida. Hi ha gent que les admira, a elles i al que fan.
En canvi, jo no. No admiro ni al maquetista, ni a la brodadora, ni a la poetessa, ni a l'immersionista, ni a la monja.
I no és que no admiri ningú... Però la gent que admiro és una altra mena de gent.
