Reunió de NA

(sobre les addiccions)

https://horitzontal.blogspot.com/2025/02/reunio-de-na.html

Sobre els aferraments

(sobre el final de la vida) 

https://miravolant.blogspot.com/2025/02/sobre-els-aferraments.html

D'aquí cap allà

(sobre el Document de Voluntats Avançades)

https://miravolant.blogspot.com/2025/02/daqui-cap-alla.html

Josep Badia Martí. Causa 029658

(sobre les denúncies i els sumaris de la postguerra)

https://senseseny.blogspot.com/2025/02/josep-badia-marti-causa-029658-1.html

Sobre...

Els dinars amb l'Adriana
https://horitzontal.blogspot.com/2025/02/els-dinars-amb-ladriana.html

L'Adriana, el Joan Pintor, la Raquel
https://horitzontal.blogspot.com/2025/02/ladriana-el-joan-pintor-la-raquel.html

Una altra història de borratges

Amb una bossa plena de borratges collides fa una estona passo  a saludar un conegut. Em pregunta què són, i li ho dic, i que a prop de casa seva n'hi ha un munt, a aquesta època de l'any.

Ell recorda que alguna vegada li havia explicat que les ortigues també són comestibles. Li dic que sí, i que les borratges cuites són igual de bones, que la diferència més gran entre ortigues i borratges és que, quan les culls, punxen diferent.

Llavors ell em diu que, amb tanta gent que diuen que passa gana, sorprèn que no hi hagi més persones que, com jo, reculli borratges i ortigues. Que mira que seria fàcil, que aquesta gent no passés gana, només els caldria això: recollir les plantes silvestres comestibles que no cull ningú.

Em quedo parat. Tan parat que no li dic res. Prefereixo canviar de conversa. D'altra banda, ja no m'hauria de sorprendre, perquè no és la primera vegada que li sento dir coses com aquesta, desconsiderades amb la gent que té vides difícils i, de vegades, autèntiques dificultats per menjar. Trobo que és lletja, bastant, la seva sortida, perquè a més ell no té cap dificultat econòmica. De fet, és una persona veritablement rica, i des de la seva posició privilegiada de riquesa, amb totes les necessitats sobradament cobertes, sembla que hauria de tenir un altre tipus de pensaments, una mica més empàtic. 

És ben trist, pensar aquestes coses, però encara ho és més no callar-se-les. Com a mínim això, en aquests casos: no dir res.

Però en sap poc, de callar, quan els temes són aquests: la pobresa, les persones migrants, l'idioma dels nouvinguts... Tot i això, com que les persones som alhora de diferents maneres, i ell no és una excepció, és a dir, no és només "això", de tant en tant m'agrada passar a saludar-lo. I si amb una mica de sort durant la visita no surt cap tema conflictiu, doncs millor. I si no és així, si surt, doncs mala sort: llavors procuro no fer-li massa cas i miro d'afavorir el canvi de tema.

L'aire condicionat i els gossos

El Raül fa uns anys va comprar una casa vella al poblet on ja vivia i, de mica en mica, l'ha anat arreglant. Mentrestant, ha anat vivint a una casa que havia llogat. Ara ja té la casa nova del tot reformada i equipada, a punt per fer el trasllat. Només li falta un detall: l'aire condicionat.

El Raül no es gens fredolic. Ni calorós. A ell no li caldria, l'aire condicionat. A més, es passa tot el dia fora: marxa a treballar aviat al matí i no torna fins al vespre. Però viu amb tres gossos, i vol que els seus gossos estiguin a gust. Amb calefacció a l'hivern i ambient fresc a l'estiu. A la casa on encara viu, fa anys que n'hi té, d'aire condicionat, i bona part de l'any funciona. Pels gossos.

El Raül estima molt els seus gossos. Els posa l'aire condicionat, els compra el millor menjar, no els estalvia les visites al veterinari si convenen... El Raül viu sol, amb la companyia dels seus gossos. No fa vida social: de casa al treball i del treball a casa. No es relaciona amb ningú del poble. Deu tenir al voltant de cinquanta anys, i en fa molts que viu així. 

Tot això m'ho explica la seva mare, amb la qual parlo de tant en tant. Ella em diu, m'assegura, m'ho subratlla més d'un cop (com si ella mateixa no ho acabés de veure clar), que el Raül està molt bé, és feliç, amb la seva vida solitària i els seus gossos.