El seu tio era un habitual de la fira de mules de Salàs. De vegades, quan ell era petit, el tio li explicava anècdotes de la fira, històries de les que, de més gran, no tenia clar fins on eren realitat o fantasioses. Per exemple aquesta.
Un gitano havia anat a la fira amb un ruc. El ruc va veure una somera i es va empalmar. Per qui no conegui l'anatomia reproductiva dels rucs, cal dir que el seu "atribut" és de dimensions molt considerables. Espectaculars.
Dos guàrdies civils que tombaven per la fira se li van acostar. Per fer-li la guitza, li van dir que allò era un escàndol, i que fes que al ruc li baixés la trempera. El gitano, acostumat a les males puces que sovint tenien els civils amb els gitanos, va agafar el ruc per l'orella. D'esquena als civils, li va clavar una mossegada a l'orella, forta, prou forta perquè la tiringola del ruc retornés rapidament "al seu estat de repós". (1)
Els civils no es van adonar de la mossegada. Li van preguntar què havia dit al ruc. El gitano els va contestar que no els ho podia explicar, perquè era una cosa que podia semblar ofensiva. Els civils, amb aquella resposta, encara es van encuriosir més, van insistir. Fins que al final, el gitano, els va dir que, ja que insistien tant, el que havia dit al ruc era això: que deixés de trempar immediatament perquè, si no, vindrien els civils i li farien una mamada.
Probablement, la part real de la història, si n'hi havia, era algun incident a la fira entre algun gitano i la guàrdia civil. Després, hi devia haver sobretot molta invenció i guarniment, ocurrència fantasiosa. O tot era inventat.
No era fantasia, en canvi, aquesta altra història.
La mare d'aquell nen estava embarassada d'ell. Quan començava a estar de part, una dona del poble va marxar a buscar la llevadora. La llevadora vivia a un altre poble, a més de dues hores a peu per camins de ferradura, de manera que la llevadora va trigar més de quatre hores a arribar al poble de la partera.
Quan va arribar, la dona estava ja mig agonitzant, amb la criatura a mig sortir, tota morada, que també semblava que s'havia de morir. Al final, però, no van morir, ni la mare ni la criatura.
M'ho explica, fa unes setmanes, aquella criatura morada, ara un home de la meva edat. M'ho explica un dia a la vora del foc de casa seva, al poble on va néixer. M'explica les dues històries, la que li va explicar el tio sobre el ruc i el gitano, i la del seu naixement accidentat. Aquestes històries, i un grapat més dels anys de la seva infantesa, algunes ben sucalloses.
Per exemple, que una vegada havien fet una juguesca amb altres nens, a veure qui era capaç de menjar-se cagallons d'ovella (la va guanyar ell).
--
(1) De trincola, tiringola i altres variants coneixia el significat principal, "campaneta", i també el de "cantamañanas" (taral.lirot, tarambana). Aquesta és la primera vegada que sento la paraula amb aquest significat, i aquest conegut em diu que sí, que a la comarca també es podía fer servir amb aquest sentit (al Moll-Alcover aquest significat no hi surt).
