El Raül diu que quan era petit, quan tenia quatre anys, el seu pare, a ell i als seus germans de sis i set anys, al matí, en dejú, els donava un gotet amb un través de dit d'aiguardent, i després una galeta. Els feia beure l'aiguardent a la força, els deia que així s'acostumarien a l'alcohol, perquè era important aprendre a beure bé. El Raül diu que les primeres vegades era horrorós, l'aiguardent li cremava la gola i li regirava la panxa, però que després s'hi va anar acostumant.
Del vi, diu que si menges llenties i beus un o dos gots de vi, això no fa mal a ningú, que va bé. Perquè el vi porta nutrients necessaris, que això ja ho saben bé els metges que no tenen prejudicis. A continuació, el Raül defensa l'alcohol de la cervesa, diu que és diferent del del vi, no només per la graduació, sinó per la composició. Diu que l'alcohol de la cervesa és millor, més saludable, que el del vi.
Però quan s'anima realment, quan arriba a la veritable eufòria, és quan comença a fer elogis de la marihuana, de la qual diu que gairebé hauria de ser obligatòria, ja que així la gent estaria més relaxada, contenta, i hi hauria menys conflictes.
Jo he anat a veure l'Eduard, i a casa seva he coincidit amb aquest amic seu, que jo no coneixia. Una bona sorpresa. Com que m'adono que no tindria cap sentit ni utilitat fer el més petit comentari sobre el que diu (és un fervent apòstol de la religió de l'alcohol i la marihuana), no el faig. Només escolto.
Escolto bocabadat, i alhora inquiet. Perquè sé que l'Eduard, fa uns quants anys, a causa dels seus consums va acabar a un psiquiàtric. I tots aquests elogis de l'alcohol i les marihuanes suposo que deuen fer que la germana de l'Eduard més aviat s'esgarrifi. Està asseguda a l'altra part de la sala, callada, fent veure que llegeix un llibre.
