El meu avi matern - 2

A tots ens agrada donar la millor imatge de nosaltres mateixos, fins i tot semblar millors del que som; suposo que ens pensem que, si semblem millors, en part és com si ho fóssim: si els altres s'ho pensen, "ho som una mica"...

A més, sovint passa que de vegades ens pensem que ens dóna prestigi i credibilitat el presumpte prestigi i credibilitat dels nostres parents: que la biografia dels nostres avantpassats sigui brillant ens sembla que influeix sobre el nostre currículum personal, fent-lo millor.

Ho escric pensant en el meu avi falangista, o amb el carnet de la Falange, que potser no és ben bé el mateix. Va morir fa més de cinquanta anys i a mi, a diferència d'algun altre parent, no em preocupa el que va ser o va fer. Si de cas, el que potser em preocuparia seria que ara, si encara fos viu, seguís sent falangista. O racista, xenòfob, sexista, insolidari, prepotent, violent, estúpid... Això sí que suposo que m'incomodaria una mica, tot i que l'únic responsable de la seva vida òbviament seria ell.

Una altra cosa seria que el falangista fos jo, aquesta possibilitat sí que se m'entravessa més ("Sabem el que som, però no el que podem arribar a ser", deia William Shakespeare). O que sense ser-ho, per alguna mena de feblesa o d'interès, col.laborés amb un moviment d'aquest tipus...

Si ens preocupa el que va fer algun avantpassat nostre (o el que potser vam fer nosaltres mateixos algun dia), segurament més val que, en lloc d'alimentar aquesta mena de cabòries, intentem ser una mica efectius. I que en lloc de preocupar-nos (a causa d'alguns fets del passat) intentem "ocupar-nos amb el present", si de cas procurant no repetir els eventuals errors dels nostres predecessors (o els nostres propis errors). Perquè les reflexions sobre el passat només són útils (tenen un sentit productiu, no són estèrils), si ens serveixen per a viure, crear i compartir un present millor.

El passat es pot manipular, fins i tot molt, però és inalterable. Podem novel.lar més o menys el que va passar, però el que va passar, fos el que fos (sovint és impossible saber-ho), no ho podem canviar.