Sobre l'afer de la militància falangista del meu avi matern i la voluntat d'ocultar-la per part d'algun dels familiars, se m'acut també una altra reflexió.
Les idees polítiques i morals d'una persona, una societat, un país, no són immutables. Per exemple, fixem-nos en l'ascendència actual d'algunes idees i forces polítiques inquietants, com a Itàlia la colla del Berlusconi, a França els seguidors del Le Pen i, aquí, encara que sigui de moment de forma minoritària, gent com l'Anglada.
Mirant les coses amb perspectiva, no s'ha de descartar que alguns dels detalls que en un moment determinat un cronista elimina de la biografia d'algú perquè els considera "políticament incorrectes" (en la mesura que valora que enfosqueixen la crònica sobre la que treballa i que per tant més val ocultar-los), potser algun dia, més endavant, algun altre historiador els valoraria com a positius, o pel cap baix, enriquidors del context de la situació.
Això, és clar, en el cas que aquest posterior historiador pogués accedir a aquesta informació, cosa ja inviable, al no quedar-ne cap rastre a causa de la poda efectuada pel cronista inicial. I el que val per a la història també val per a les cròniques familiars.
Vull dir que també podria ser que algun dia, algun dels descendents del meu avi es sentís orgullós d'haver tingut un avantpassat falangista. Aquestes coses passen, fins i tot "a les millors famílies"...
--
(1) José Antonio Primo de Rivera, fundador de La Falange. Il.lustració de la Historia de España, Editorial Luis Vives, Zaragoza, 1963.
