El Josep Maria

Fent un tomb en bici per la comarca arribo a Masarbonés, amb la intenció de saludar uns coneguts, però no hi són. De manera que reculo cap a Masllorenç i des d'allí enfilo cap a Rodonyà. Quan hi arribo, la primera persona que em trobo és una àvia avançant lentament amb el seu taca-taca, travessant l'antiga carretera, cosa que ara pot fer sense perill, des que hi ha la variant i per dins del poble el trànsit és mínim. Li pregunto on puc trobar l'alcalde, i em diu que provi a la seva bodega, i m'indica un carrer que ens queda al davant: al final i a la dreta, em diu.

Quan arribo a la bodega la porta està badada, de manera que passo endins, i hi trobo una noia traficant entre les tines. Li dic que busco el Josep Maria, i ella em diu que és a la vinya, però que en qualsevol moment ha d'arribar, que si vull l'esperi.

A fora el carrer hi fa calda, però a dins de la petita bodega s'hi està d'allò més bé, ben fresquet. M'entretinc comptant els nius d'oreneta que hi veig, set, en plena activitat, perquè les cries ja han sortit dels ous i les orenetes adultes no paren de volar, anant i venint, duent-los menjar. Són orenetes comunes, diferents de les orenetes cua-blanca que hi ha als tres nius del ràfec de la teulada de casa meva, i que aquests dies també han començat la cria.

Al cap d'una estona se sent espetegar de lluny un tractor, i la noia em diu que és ell. No conec el Josep Maria de res, però quan arriba faig servir una estratègia que de vegades em funciona. Li dic que som parents de lluny, cosa que d'altra banda no és del tot mentida, ja que com a mínim segons les Escriptures tots som descendents d'Adam i Eva (sort en tenim, de les Escriptures, per tal de trobar justificacions de tot, sigui dret, torçat o capgirat).

Tinc la sensació que no li entusiasme la presentació, ja sigui perquè en aquell moment potser està massa enfeinat, o per que se li'n refot, això dels parentius llunyans, o perquè és de mena de poques paraules. De tota manera, sí que m'explica que el seu avi patern era d'una masia del Montmell, que ell va néixer al Vendrell, però que de ben petit els seus pares es van traslladar a Rodonyà, d'on ell ja no se n'ha mogut, i que sempre ha fet de pagès.

Em diu també que els nius d'oreneta a dins de la bodega no s'adiuen amb les normatives sobre sanitat en aquesta mena de locals, però que què vols, pobres bèsties, no estaria bé foragitar-les... Que durant l'època de cria donen una mica de feina, perquè embruten i s'ha de netejar més sovint, però que tampoc és cap gran molèstia. La noia, que segueix traginant per allí, diu que a més porten bona sort.

Com que veig que ell va per feina, penso que és millor no fer-me pesat i me n'acomiado. Abans de marxar em diu que, si algun dia em cal alguna cosa, ja sé on és. Vés a saber...

Abans d'anar-lo a saludar del Josep Maria només en sabia que era l'alcalde vitalici de Rodonyà (ho dic així perquè des de fa no se quants anys va guanyant les successives eleccions municipals). Posteriorment, m'assabento que a la bodega que he visitat elabora uns vins de molta qualitat, amb la marca Vinya Janine: un vi blanc, un de rosat, un de negre i un de negre amb criança. I ho fa controlant tot el procés, el cultiu de la vinya (xarel.lo, ull de llebre, merlot i cabernet sauvignon), la collita, l'elaboració i l'embotellat.

Tot i que tinc ben poca tirada a la cultura i el consum de vi, si algun dia em ve a tomb potser hauré de tastar algun d'aquests vins, si de cas el blanc, el més lleuger de graduació. Però també pot ser que aquest eventual tast no el faci mai, perquè veig que aquest blanc, el de preu més accessible, se'n va als vint euros l'ampolla, mentre que el negre de criança ja se'n va als quaranta, unes despeses fora tant de l'abast de la meva economia com del meu sentit comú.

En qualsevol cas, al marge dels meus gustos i criteris particulars, al Josep Maria li desitjo tota la sort del món, una sort que que de fet no li hauria de ser esquiva, tenint en compte l'ajuda dels set nius d'orenetes de la sort que té a la bodega.