L'Eustaqui

Passo pel taller de l'Eustaqui, el boter. La idea és dir-li que li aniré a pispar un enciam de l'hort (cosa que amb el seu vist-i-plau faig de tant en tant), però comencem a fer petar la xerrada i de seguida m'oblido de l'enciam que m'ha demanat la meva companya per a l'amanida del dinar. Tot alhora no pot ser.

L'Eustaqui és d'aquestes persones, tantes, que si et despistes la conversa amb ell esdevé del tot intrascendent, fins i tot avorrida (si més no per a mi), amb comentaris sobre la política, l'economia, el que diuen per la tele... En canvi, a mi em fascina si la conversa es vincula a la seva biografia, als seus records, al seu ofici. Aquest enfocament temàtic al seu taller és més fàcil, per exemple preguntant-li els noms i la utilitat del munt d'eines que hi té. Com a d'altres persones semblants, a l'Eustaqui, quan li fas preguntes d'aquestes, sobre el seu ofici o la seva vida, li agrada parlar-ne, i llavors resulta que una conversa que hauria pogut ser cansada i intranscendent, esdevé d'allò més sucallosa i interessant.

Com en aquest cas, que d'una banda a ell li agrada explicar-ho, i a mi escoltar-ho. Per exemple, aquest cop m'ensenya un munt d'aixes i aixoles diferents (1), planes o de cullera, esmolades per dins o per fora, i alhora m'explica també les feines per a les que es feien servir, en el seu cas (també les fan servir els mestres d'aixa, i en d'altres oficis) per a treballar les dogues, les peces que contingudes amb els cèrcols constitueixen les botes.

M'explica també la construcció i el funcionament dels rascadors, aquestes eines (també de diferents formes i mides) que es fan servir per a aconseguir els acabats finals. La gràcia d'aquestes eines, em fa veure, és el tractament del seu fil, de la vora, que així com en un ganivet (o en qualsevol eina de tall, destral, informador, dalla, etc.) es busca que sigui com més dret millor, en aquest cas es torça intencionadament cap endins, de manera que aquesta rebava, a l'estirar l'eina pressionant damunt la fusta, la va mossegant i polint. Bé, no sé si ho explico amb claredat, perquè aquestes coses s'entenen millor veient-les que explicant-les, i a més ell, de cada cosa que m'explica me'n fa una demostració, amb les diferents eines i fustes, dogues i botes que té empantanegades per allí. M'agraden les eines i els seus usos (d'oficis tradicionals o no), és un tema que m'atrau, alhora que entenc que a d'altra gent no li interessi gens ni mica.

A banda de les eines de boter, em parla també del contingut de les botes, i ho fa d'una manera ben didàctica. Asseguts davant d'una petita tauleta, em va posant didalets de vi de missa, d'una mistela i d'una altra, d'un vi ranci dolç i d'un altre sec... Omplint els didalets d'alguna bota, o d'una garrafa, o d'una ampolla... L'Eustaqui no només és boter, també li agrada el contingut de les botes, sobretot aquests vins dolços, tot i que per a anar bé se n'hauria d'abstenir, perquè de salut està una mica delicat. Bé, el cas és que jo vaig traguinyolant, no sé fins a quin punt per tal d'anar allargant la conversa, o perquè hi vaig trobant el gust (dic això, perquè a mi em principi els licors no m'agraden, i a més normalment em fan mal de cap, com aquest cop, que me n'acaben fent).

Al final, abans que la cosa no s'emboliqui més del compte amb tants didalets, aprofitant que toquen les campanes del migdia li dic que me'n vaig cap a casa, que ja seguirem amb la conversa una altra estona.

--
(1) "Aixa: eina que serveix per a desbastar la fusta, consistent en una planxa corbada d’acer o de ferro acerat tallant per una de les seves vores i adaptada transversalment a un mànec de fusta, de forma i grandària diferents segons els seus usos" (DIEC).