Primer li van embargar el pis al meu veí

Primer li van embargar el pis al meu veí.
I jo no vaig dir res.
Després li van embargar la tenda de campanya.
I tampoc vaig dir res.
Més tard el van fer fora del caixer on dormia.
I vaig seguir sense dir res.
Al final no el van ni deixar dormir sota el pont,
perquè deien que donava una mala imatge.
I tampoc vaig dir ni fer res.
Ara és de nit.
Sento les sinistres petjades
del director del banc on tinc l'hipoteca.
Estic acollonit i sol, sé que estic perdut.
Serà implacable.
I a l'escala ja no hi queda ningú
a qui poder demanar ajuda:
tots els veïns han estat desnonats.

(amb el permís de Martin Niemöller, ben conscient que el seu poema original és molt millor)